Heu anat a parar aquí:

diumenge, 24 de març del 2013

Castellet i l'embassament de Foix

Bon dia patateros i oliveres!

Seguim amb el cap de setmana previ a la partida cap al Camino de Santiago. 

Dissabte dia 1 de setembre vam estar pels voltants de Sitges (vegeu l'entrada anterior) i diumenge vam anar al nucli de Castellet, antic cap del municipi de Castellet i la Gornal, des d'on vam fer una ruta amb inici i final a l'imponent castell que teniem en ment des de feia bastants dies.


2.9.12  CASTELLET I EL PANTÀ DE FOIX


Ruta circular d'aproximadament 21 kms amb sortida des de Castellet que ens durà fins Torrelletes, Cal Balaguer, la presa de Foix i la Font d'Horta.






Sortim de Vilanova i la Geltrú sobre les 10 del matí i ens dirigim a Castellet per la carretera de l'Arboç, freqüentada per molts ciclistes que aprofiten la sinuosa carretera i per bastants escaladors que miren de fer feina per les múltiples parets que es veuen a tocar de la mateixa.

Ja a pocs quilòmetres de l'arribada, quan estem vorejant l'embassament, veiem l'imponent castell, la postal és magnífica! Tenim ganes de començar a caminar!



Ja som aquí, som-hi?


Arribem a Castellet sobre les 10.20h, deixem el cotxe al pàrquing habilitat al final del poble (on, per cert, ens recomanen no aparcar gaire prop de l'alta paret que fa d'ombra, perquè segons diuen, molts cotxes s'han trobat la graciosa estampa d'un bon pedrot al capó o el mosaic d'unes figues madures! Quina gràcia, oi?). És un diumenge força calorós, ens dirigim directament al castell, al costat del qual hi ha l'oficina d'informació del P.N. del Foix; allà agafem informació per aquesta i futures sortides per la zona.



El castellot de Castellet


Breu informació referent al castell:

S'esmena per primera vegada l'any 977 (ha plogut bastant desde llavors...) i servia per controlar la plana penedesenca amb l'objectiu de defensar la frontera de la Catalunya Vella dels embats de les tropes islàmiques provinents del sud.
S'hi han fet treballs arqueològics i es pot afirmar que al turó on hi ha el castell hi ha hagut presència humana des de l'època dels íbers, ara fa 2500 anys (encara ha plogut més...).
La fortalesa va tenir una gran importància estratègica fins al segle XVI. Durant aquests segles, la possessió del castell va alternar entre diversos llinatges de feudataris, els Comtes de Barcelona (segle XI) i la Corona Catalanoaragonesa (segle XV). A partir d'aleshores va anar encadenant períodes de decadència fins a arribar a l'estat de ruïna.
Entre 1928 i el 1930 es va fer una restauració parcial del castell i entre 1999 i 2001 una altra que ens han deixat el castell tal i com està ara, bonic bonic.

Ens dirigim a la part de darrera del castell, el que vindria a ser el NE. Allà trobem l'esglèsia parroquial de Sant Pere de Castellet i una miqueta més amunt, per unes escales que surten de l'esquerra, trobem el cementiri vell.

Darrera el cementiri hi ha una petita pista que nosaltres agafarem direcció Torrelletes. Deixarem el GR que marxa cap avall i seguim recte fins la carretera del poble, que només trepitjarem 50m, i girem a la dreta per un camí que baixa, caminant entre vinyes.

Aquí hem de mirar de seguir les fites i la intuïció és bastant important perquè de vegades aquestes estan força amagades entre la malesa.



Camina que caminaràs


Hi haurà moments de confusió però amb calma, buscant les fites i encarant-nos sempre direcció NE arribarem sense problemes a Torrelletes, un poble petit i silenciós que travessarem pel carrer de Santa Magadalena. Seguim fins al final del poble, on trobarem un camí que baixa fins a un fondo. 

Durant el descens tornarem a tenir dubtes però sempre hem de seguir recte el camí principal.
En el moment que el camí gira direcció SO, al tanto! perquè hem d'agafar un caminet a mà esquerra que està força ocult per la vegetació. És un corriol estret que puja per la muntanya de roca.



Ei! xulito!


Anem pujant per la roca seguint sempre petites fites col·locades en llocs on potser podríem tenir dubtes, el camí es segueix molt bé. Quan sortim de la zona obaga de la falda de la muntanya caminem sempre cara al sol, avui ens posarem morenos! L'olor de romer i farigola ens acompanya en la pujada.




A la dreta, Torrelletes


Aquesta serà la pujada més forta que farem en tot el dia i s'acaba quan arribem a les cases abandonades de Can Balaguer, una demostració de lo dura que era la vida al camp, en un temps que obligava a abandonar les cases per anar a viure a ciutat.

Un cop aquí dalt girem a l'esquerra fins que arribem a una cruïlla de camins. Triarem el camí de la dreta i a partir d'aquí seguim la pista que és força ampla i en lleuger descens.



Can Balaguer

Aquesta pista ens durà de nou a la carretera de l'Arboç. Durant el trajecte les vistes que haurien de ser fascinants són bastant desoladores degut a l'incendi que l'estiu passat va arrasar la zona, molt a tocar d'on estem nosaltres.

Veiem el Pic de la Talaia amb la seva coneguda torre de vigilància forestal. Als seus peus, tot cremat. A l'abril es celebra la Cursa de la Talaia des de Vilanova i la Geltrú; aquest any serà una cursa força emotiva ja que celebrarà el seu 10è aniversari per la serra devastada per l'incendi. Tot i això...  the show must go on! La naturalesa és sàbia i els brots verds de pins i sotaboscos ja es deixen veure.

Planegem deu minuts i veiem que la pista comença a baixar bastant fort a mesura que ens acostem a la carretera de l'Arboç. Els darrers revolts són força pronunciats! 
Abans d'arribar a la carretera, teniem entès que havíem de trobar la Font de Mas Carnús... uhm... encara la busquem ara... ¬¬'

Un cop arribats a la carretera, on trobem grups bastant nombrosos de pescadors a la riba de l'embassament, girem a la esquerra seguint amb molta cura la carretera per on no paren de circular cotxes, fins la presa que creuarem.




Presa de Foix. Creuem a l'altra banda!

Autofoto d'un esplèndid dia! (Noi! quin tupè!!)

A l'altre costat del pantà neix un camí a mà dreta assenyalat amb marques vermelles i blaves que seguim. Estem a Can Guineu, una zona força boscosa i de repoblació cinegètica.
Després de caminar uns vint minutets, arribem a la urbanització Llac de Foix i Cal Bladet, que no es troba en gaire bon estat, tot s'ha de dir, però bé, la panxa comença a "nyagolar" (bella paraula d'origen massalcoretjà ;-)) i uns bons pins ens proporcionen ombra, així que decidim parar a dinar el nostre entrepà, les nostres olives i les nostres patates!

Seguim la carretera semi asfaltada de la urbanització direcció la Font d'Horta, una font de dos brocals i força coneguda a la comarca. 
Anirem trobant indicadors que ens guiaran fàcilment a destí. Just abans d'un revolt força pronunciat trobem les escales i unes fites de fusta que ens hi duran.

Un cop superades les escales, seguim la pista per dins un bosc de pi blanc fins arribar a la Font, situada sobre antigues feixes de conreu i envoltada per un bosc d'alzines. L'indret és força atractiu però un pèl descuidat.



La famosa Font d'Horta.... fonteta...


Desfem el camí que hem seguit per arribar a la Fonteta d'Horta i tornem al revolt pronunciat on hi ha un plafó indicatiu del parc del Foix i diverses rutes per la zona. Seguim la pista tal i com anàvem quan hem sortit de Can Bladet i arribem a la carretera de Clariana, des d'on es veuen unes vistes espectaculars de Castellet.



Bonica panoràmica


Seguim la carretera durant aproximadament dos quilòmetres sense perdre mai de vista Castellet i arribem a una cruïlla (la ja famosa carretera de l'Arboç) que agafarem a la dreta direcció Vilanova i la Geltrú envoltats de raïm a punt de ser recollit.





Xarel 10???


Arribem en deu minuts a Castellet; concretament al pàrquing on hem deixat el cotxe fa més o menys quatre hores i mitja. 

Hem enllestit dues bones sortides en un cap de setmana per preparar el Camino de Santiago que emprendrem la setmana del 9 al 16 de setembre. També us contarem com va anar la sortida per as tierras galleguiñas! ;D

Patateros i oliveres, molts besets per tots i fins la propera!



DVD & MNK

dimarts, 5 de març del 2013

Sitges i el Massís del Garraf

Bon dia patateros i oliveres! 

Tal i com vam comentar en la primera entrada, intentarem penjar poc a poc les excursions que hem estat fent aquests darrers anys; com que disposem de material fotogràfic i la memòria encara rutlla (¬¬'), mirarem de fer-ho de la millor manera possible, fidels a la descripció del recorregut i les sensacions que vam viure.

El cap de setmana abans de marxar cap al Camino de Santiago, animats i empesos per les ganes i l'emoció del viatge, vam carregar les motxilles i vam decidir fer una ruta de dos dies pel P.N. del Garraf i el P.N. del Foix

El primer dia vam sortir pels voltants de Sitges i el massís del Garraf i l'endemà vam continuar pel pantà de Foix i Castellet; en total uns 37 kms pels voltants de casa que ens ajudaran a conèixer més i millor la història de la zona.

Som-hi, a caminar!


1.9.12      SITGES I EL MASSÍS DEL GARRAF

Ruta circular d'uns 18 kms que comença i acaba a Sitges i que ens portarà a l'Ermita de la Trinitat, la cimentera de Vallcarca i el Mas Maiol. El desnivell no és gaire pronunciat, pujarem fins a uns 270m sobre el nivell del mar i, la major part del mateix, el superarem a l'inici de la ruta. La sortida d'avui doncs no representa cap dificultat en quant a nivell.





Sortim de Vilanova i la Geltrú sobre les 11 del matí i al cap de 15 minutets ja deixem el cotxe aparcat davant de l'hotel Melia Sitges, on se celebra cada any el Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya. 

Baixem a la carretera de les costes i entrem a la urbanització La Llevantina; arribats a aquest punt, hem de picar amunt, seguint sempre les marques vermelles i blanques del GR. A la cruïlla dels carrers Corral d'en Falç i Roc Florit trobem amagada una escala, que ens estalvia bastant camí entre xalets i que ens porta fins el carrer Trinitat. Hem de seguir pujant, pujant fins que arribem a una balconada amb excel·lents vistes sobre Sitges.



Sitges des del balcó de Trinitat. Farà un dia ben maco per caminar!

Darrere nostre, a l'esquerra, veiem les marques del GR. Seguint-les fem una curta però intensa ascensió fins coronar un petit collet; el sender es segueix molt bé i continuem per ell fins arribar a una ampla pista que agafem cap a la dreta.


Aquesta pista ens porta fins un repetidor en unes suaus baixades i pujades. Ens creuem amb bastants ciclistes i corredors i és que aquesta zona és molt utilitzada per entrenar o  simplement passejar.





Autofotooo! (El repetidor al fons... i el mediterrani sencer!)


Una mica abans d'arribar al repetidor, si ens donem la volta trobem una de les injustícies més grans del nostre territori...



El p*** peatge del Garraf! (6.42€!!!!)

Passem per la dreta del repetidor i en una petita baixada arribem a un indret poc conegut del Garraf, l'ermita de la Trinitat, una antiga capella marinera (de finals del segle XVII) exemple característic de la tipologia dels santuaris marians de la costa catalana que constitueix  un fantàstic mirador sobre la costa del Garraf. El paisatge és espectacular, tot envoltat del verd de la vegetació i el blau del mar.
En aquest lloc hi han graelles i una font; és un lloc ideal per fer-hi una petita lifara, prenem nota! 


Ermita de la Trinitat, una molt grata sorpresa del camí.


El porxo gaudinià d'aquesta joia del Garraf.


Pepe Gotera i Otilio al poder!


La capella obre el quart diumenge de cada mes. Les vistes al Mediterrani des d'aquí són magnífiques. Aprofitem l'avinentesa per prendre'ns les nostres patates i olives! ; )



Moments abans de fer el vermutet en aquest lloc privilegiat.




Després de prendre el vermut, sortim de l'esquerra de la plaça de l'ermita, per unes escales que ens porten a una pèrgola, abans d'arribar a aquesta però, agafem un corriol  ple de ziga-zagues (zigazaga!zigazaga!zigazaga!) molt boscós i que ens durà en una constant baixada fins a la cimentera i a la ex-colònia de treballadors de Vallcarca. No hi ha pèrdua, en cap moment perdem de vista Uniland i la C-32.



Antiga colònia de Vallcarca, a tocar de la cimentera.


Ull amb la canalla!! ; )

Algunes curiositats: la fàbrica de ciment fou inaugurada el 1903 i al seu voltant es va crear una important colònia industrial: Vallcarca. A la colònia hi vivien els treballadors de les instal·lacions industrials i portuàries i de l'estació de RENFE que, llavors, era l'únic mitjà de comunicació de la gent que hi vivia.

El principal problema que existia a la colònia era la contaminació: un permanent núvol dens que deixava arreu una persistent capa blanquinosa. A la segona meitat del segle passat molts joves de la colònia de Vallcarca van negar-se a treballar en les condicions de semiesclavatge i contaminació que havien acceptat les generacions precedents. Abandonant el domicili patern, propietat de la fàbrica, els joves s'havien d'amagar per anar a treballar a Sitges.




Les cases del obrers





Anem fins a la porta de la cimentera i girem a l'esquerra, seguint la carretera que hi ha. A l'arribar al primer revolt a mà dreta, nosaltres seguim recte i passem per sota del viaducte de la C-32 per un camí que segueix una riera. 
Estem al camí de Mas Maiol. La zona està bastant degradada, amb restes de fàbriques i edificis antics (la Mònica gaudeix molt, li encanten aquests llocs "fantasmes" que formen part d'una història recent gairebé oblidada). No deixant mai la pista principal que estem seguint, arribem a una zona més boscosa, però no dura gaire temps; trobem una zona amb nombrosos hortets particulars i quan arribem als camps de vinya, la cosa comença a pujar.

Ha sortit el sol fa una estoneta i pica amb força. Portem 3 hores i mitja caminant. Aviam si trobem un bon lloc per poder menjar-nos l'entrepà.

El camí s'enfila cada cop més fins que arribem a Mas Quadrell, masia de grans dimensions, enlairada al cim d'un turó que domina el paisatge de la rodalia i que és una construcció molt representativa de la masia agrícola del massís. 

Un quilometret més enllà  arribem a una pista bastant més ampla i adaptada a vehicles, estem al camí de la Fita, on girem a la dreta i trobem Mas Maiol. L'estat general de conservació del conjunt arquitectònic és força dolent, llevat d'alguns sectors que han estat rehabilitats. Aquesta part és utilitzada per una societat de caçadors de Sitges. 



Mas Maiol, ens hi apropem?

Decidim donar un cop d'ull a la masia dels caçadors (una cabra i unes quantes gallines que trobem a la porta no ens deixen passar fins que no arriba l'amo i les fa fora! XD). Li demanem si podem seure i menjar-nos l'entrepà que portem (la veritat s'agrairia una mica d'ombra!). Ens conviden a fer-ho i amb totes les amabilitats ens ofereixen tot el que podríem necessitar: gots, ganivets, tovallons, cervesa fresca i un agradable olor a brasa que enamora.

Mengem i descansem una mica mentre fem petar la xerrada amb els caçadors. Tots dos coincidim amb la idea d'organitzar una nova sortida amb amics per fer un bon esmorzar de cullera en aquest mas que tan bona sensació ens ha deixat.

Sortim doncs amb la panxa plena i agafem el camí de la Fita direcció Sitges. Aquest camí ja ens hi portaria a ciutat, però no a la urbanització La Llevantina, així doncs, quan portem cosa d'un quilòmetre i mig de pista molt ampla agafem una bifurcació a la esquerra que seguirem sempre sense fer cas a cap desviació.

Arriba un moment que el camí que estem seguint ens resulta molt familiar, i és que si el seguíssim sense desviar-nos, arribaríem de nou al repetidor i a l'ermita de la Trinitat. A mà dreta, després d'una hora més o menys d'haver deixat el camí de la Fita, trobem indicat amb un cartell de ferro el camí de les costes que ens porta de nou al balcó de la Trinitat i a les meravelloses vistes de Sitges.



Sitges afternoon!

Des del balcó de la Trinitat, desfem el camí que hem fet al matí, travessem tota la urbanització la Llevantina, sempre en baixada, i arribem sense cap més problema on tenim el cotxe aparcat. El sol durant les darreres hores ha picat amb força. En ment una bona dutxa i una cerveseta ben fresca!

Quan travessàvem la urbanització, un cartell ens va cridar simpàticament l'atenció:







Molts besets per tots i fins la propera!


DVD & MNK

(Utililitzada la guia "El Garraf i la marina penedesenca" de Juan Carlos Borrego, de Editorial Piolet com a guia base a l'hora de seguir la ruta citada)