Heu anat a parar aquí:

dimarts, 11 de juny del 2013

Serra de Bufadors

Bon dia patateros i oliveres!

Aquí estem de nou per explicar-vos l'excursió que vam fer el diumenge 7 d'abril a la Serra de Bufadors i els Cingles de Beví.

Es tracta d'una sortida de la qual n'havíem sentit a parlar feia bastant temps; tothom que coneix els Bufadors diu que es troben en un lloc màgic, així que ens vam decidir a anar-hi.

El primer intent de sortida, la setmana anterior, va haver de ser anul·lat a darrera hora per que va ploure a bots i barrals! Per fi, el diumenge 7, en un dia molt clar, vam pujar al cotxe i vam fer via fins el Castell de Montesquiu, on comença la ruta.

Gairebé dues hores de carretera per arribar a lloc, però va valdre la pena! Som-hi doncs!


7.4.2013    SERRA DE BUFADORS


Ruta circular d'uns 23 quilòmetres que s'inicia al Castell de Montesquiu, on s'arriba pujant per la C-17, passat Vic i a pocs quilòmetres de Ripoll, el bressol de Catalunya. Aquesta ruta la farem en part dintre els límits del P.N. del Castell de Montesquiu i ens durà als Cingles de Beví, els Bufadors, Santa Maria de Besora i el Pla del Revell.








Deixem el cotxe al pàrquing, ens calcem les botes, agafem els pals de caminar, comprovem que tenim tot el menjar i el beure  a la bossa (cert... una mica tard per mirar-ho, imagineu que ens adonem que ens falten la meitat de les coses? o.O) i, un cop llestos i carregats (uf! tot és aquí! XD) emprenem direcció el castell.


Jardins del Castell de Montesquiu, una mica de "culturilla general" abans de partir.


El Castell de Montesquiu és una construcció fortificada de la qual la primera documentació consta de 1285, on figura com a casa fortificada i que després passà a denominar-se castell. Juntament amb el de Besora i el de Saderra, formen un triangle defensiu.

Al sXIX, el castell va passar a mans no nobiliàries i l'any 1972, per ordre del seu darrer propietari, Emili Juncadella, el castell i la finca van passar a mans de la diputació de Barcelona, que la convertí en Parc Comarcal.

El castell es pot visitar, fan rutes treatalitzades i a la Cabanya del Castell, un edifici annex,  s'hi fan exposicions temporals d'art 


Castell de Montesquiu, que es troba en molt bon estat.


Als jardins del castell trobem una curiosa exposició sobre el sistema solar. La mida dels planetes i el sol a escala. Te'n fas creus de lo petits que podem arribar a ser!




Saturn

Mira que n'és de gran el sol amb comparació amb els planetes!

Travessem els jardins del castell, donem un cop d'ull a l'exposició que hi ha a la Cabanya del Castell i amb el mapa a la mà, anem fins a la part de darrera de la finca, on trobem una porta metàl·lica verda que hem d'obrir i que ens porta al camí dels Cingles de Beví.



Per aquí patateros i oliveres!


Només sortir ens trobem la primera bifurcació que ens pot fer dubtar perquè tots dos camins ens porten al mateix lloc, però com nosaltres volem anar primer als Bufadors, agafem el de l'esquerra. 



El de l'esquerra hem dit.


El dia acompanya molt i fa un solet ben maco. El camí que seguim va baixant lleugerament i això facilita moltíssim les coses. Encara no portarem un quilòmetre caminat que trobem una altra bifurcació, hem de seguir per la nostra dreta. I així arribem a un pontet de fusta que salva la riera de la Solana.


El pont sobre el riu Kwai

Un cop superat el perillós pont ;) ens trobem una trifurcació on hem d'agafar el camí del mig, el que enceta una pujada que ens durà al Coll dels Tres Pals.



El camí és molt clar.

La pujadeta és molt suau sempre direcció NE i els arbres que ens acompanyen ens donem una ombra que ens ajuda a caminar a un bon ritme.

Just sortir dels límits del Parc que arribem al Coll dels Tres Pals, des d'aquí les vistes al Puigmal nevat són excel·lents!




Ens veiem aquest estiu!

A partir d'aquí, el camí planeja també en direcció NE i comencem a entreveure els Cingles de Beví a la nostra esquerra.




A veure, a veure...

Quan portem 6 quilòmetres de ruta ens trobem el Cingles just davant nostre! Busquem el pal indicador que ens indica d'anar a la dreta, sembla que allunyant-nos, però és que realment és així; breu pujadeta deixant els Cingles a la nostra esquena i canvi de direcció, ara N, per trobar-nos una cruïlla important: Sta. Maria de Besora  (dreta) o Cingles de Beví (esquerra). Cap als Cingles doncs!




Els Cingles de Beví.


Planegem ara, just a la falda dels Cingles, direcció W deixant a la nostra esquerra tant el Beví Xic com el Beví Gros.



A la falda dels Cingles.


Poc més d'un quilòmetre sota la falda dels Cingles trobem una cruïlla de camins sense indicador. A partir d'aquest moment i fins que baixem de la Serra de Bufadors, ens hem de guiar per fletxes de color verd fosforescent, la majoria de vegades molt clares, d'altres força amagades o, fins i tot, semi-esborrades.

Tornem a la cruïlla. Hem de seguir el camí de la dreta; el que fa baixada amb força vegetació   a vora i vora de la via.

Hem de parar compte perquè al poc de baixar trobem el primer trencall a mà dreta, poc ressenyat per les fletxes fluorescents!



Ho veieu?? Sí?? Doncs nosaltres quasi ens el passem!

És en aquest punt que encarem la pujada als bufadors amb tres o quatre parelles amb xiquets que també hi pugen, i que ja tornaven al cotxe al no veure el desviament.

El xivarri de tres-cents o quatre-cents crios (o mil sis-cents!! no recordem bé...)  ens acompanyaran fins arribar a destí. El dinamisme i l'energia de tota aquesta canallada ens fa augmentar involuntàriament el ritme i de nou quasi ens passem un trencall a mà dreta que ja ens porta en una pujada considerable fins als Bufadors!



Ja els tenim aquí!

És un bosc de fades!

La Serra dels Bufadors s'anomena així per uns forats i escletxes que hi ha al terra per on passen corrents d'aire que, segons el dia i la intensitat d'aquest, sembla que bufin del cor de la muntanya.

Nosaltres no vam sentir res, tot i que vam parar l'orella una bona estona en diferents bufadors. Era d'esperar, però a la canalla els hi feia molta gràcia! ;)



Què dius que quèèèèèè???
Part de la colla al darrera.

Fent una foto al grup que ens hem trobat.

Es tracta d'un bosc encantat, situat a la part obaga de la Serra; té un microclima propi que fa que et trobis en un lloc únic. Us recomanem que no us quedeu a la primera explanada i que us "perdeu" entremig dels arbres, descobrireu racons màgics!

El grup de cinc-mil nens tira avall i nosaltres podem permetre'ns gaudir de moments de silenci, envoltats de molsa, roques i fulles.

Havíem sentit parlar de la zona, però realment no t'ho pots ni imaginar, val molt la pena acostar-se un dia per aquí i passejar per la zona dels Bufadors. No es tracta d'una experiència religiosa, com deia no-sé-qui, ni molt menys, simplement es tracta de gaudir de l'entorn i la natura.


Breu recull de fotos de zona:










Un cop ens hem omplert les retines d'imatges que tardarem molt a oblidar ens decidim a dinar. Comencem a tenir gana i no creiem trobar un lloc millor que aquest per fer un mos.



El descans de la guerrera.

Patates i olives bufadores!

Un cop hem fet les paus amb l'estómac  seguim les marques verdes dels Bufadors fins el mirador del Collet de Bufadors. Les vistes són impressionants.







Seguim pujant i arribem al punt més alt de la sortida d'avui: el Turó dels Bufadors (1006 m).





Des d'aquí, i fins que arribem a una pista asfaltada (el Collet de Beví) que ens portarà fins a Santa Maria de Besora, tenim una baixada d'aproximadament un quilòmetre i mig combinada entre força vegetació i roques pelades on cal parar una mica de compte. En dies de pluja o amb gel ha de ser una baixada bastant fotuda!


Baixant direcció el Coll de Beví.

Llaés amb el seu castell. Quina postal, noi!


Un cop arribem al Collet de Beví, hem d'agafar la pista asfaltada cap a la dreta i anar fent, sense presses. Tenim quatre quilòmetres per endavant, primer en baixada, després planejant i poc abans d'arribar a Santa Maria, una pronunciada pujada que suem una mica.



 (mmmm, espatlletes i costelles de corder....!)

Arribant a Santa Maria de Besora.

L'esglèsia de Santa Maria (sXVIII) i el Castell de Besora sobre el turó.


Arribem a Santa Maria de Besora pel NE, fem cap a la carretera general que travessa el poble i seguim direcció W travessant tota la vila. Just on acaba el poble, on la carretera gira a l'esquerra, veiem un trencall que segueix recte i trobem un indicador del Castell de Besora i del Castell de Montesquiu.



Cingles de Beví desde Sta. Maria de Besora.

Seguim direcció W fins que trobem un encreuament, hem de seguir per l'esquerra. Al poc, i després d'una breu pujada, trobem un senyal que ens indica que estem a prop de la casa rural Pla de Besora, allà el que s'ha de fer és saltar un filat i seguir un camí molt poc marcat que va en direcció primer W i que acaba vorejant tot el que és el turó del Castell de Besora.

Des d'aquí, hem de seguir les marques blanques i vermelles (aupa Athletic!) del GR151 que ens tornaran a dur al castell de Montesquiu.

Arribem al Collet de la Mongia, per un camí bastant, bastant ple de fang i comencem a pujar cap al Pla del Revell. De vegades dóna la sensació que perdem la ruta, però hem de seguir sempre direcció W-SW.



El Pla del Revell.

Hoooooolaaaaaaaaa!! (aquííííííí al miiiiig!!!)


El Pla del Revell és una àmplia plana d'un color verd molt intens que et convida a gitar-te una estona per gaudir del cel i les flors... però resistim i continuem! ;p 

Una plana amb unes magnífiques vistes a la Serra de Bellmunt, la Plana de Vic, Pre-pirineu i Pirineu.






A mig Pla del Revell i a la dreta de la casa del Revell, trobem una bassa permanent (com la que hi ha dalt de la Mola de Colldejou, sortida que us explicarem més endavant ;-)).  

Des d'aquí el camí és impossible de perdre. Planeja durant tot el Pla i quan aquest acaba, comença a descendir, direcció el Castell de Montesquiu.



Ja ho poden dir, ja, que es fa 'camino al andar'! Aquí el tens!


Serra de Bellmunt des del Pla del Revell. A dalt a l'esquerra, el Santuari.


Seguim el GR i un cartell ens dóna la benvinguda de nou al P.N. del Castell de Montesquiu. Baixem baixem i arribem a la porta verda de metall per on hem començat la ruta al matí.



Autofoto final de trajecte.


Molt bona ruta, amb vistes espectaculars i sobretot els Bufadors, amb elfs, fades, faunes, éssers mitològics, hobbits... i sobretot, l'exercit de vuit-cents mil nens i nenes incansables! : )

Ruta molt recomanable que convidem a tothom a descobrir.



La porta del pàrquing ja està tancada però en trobem una d'alternativa.


PD: Eren vuit o deu xiquets, no més, el que passa que eren molt moguts i no paraven! Visca la joventut!