Castellet i l'embassament de Foix

Bon dia patateros i oliveres!

Seguim amb el cap de setmana previ a la partida cap al Camino de Santiago. 

Dissabte dia 1 de setembre vam estar pels voltants de Sitges (vegeu l'entrada anterior) i diumenge vam anar al nucli de Castellet, antic cap del municipi de Castellet i la Gornal, des d'on vam fer una ruta amb inici i final a l'imponent castell que teniem en ment des de feia bastants dies.

2.9.12  CASTELLET I EL PANTÀ DE FOIX

Ruta circular d'aproximadament 21 kms amb sortida des de Castellet que ens durà fins Torrelletes, Cal Balaguer, la presa de Foix i la Font d'Horta.

Sortim de Vilanova i la Geltrú sobre les 10 del matí i ens dirigim a Castellet per la carretera de l'Arboç, freqüentada per molts ciclistes que aprofiten la sinuosa carretera i per bastants escaladors que miren de fer feina per les múltiples parets que es veuen a tocar de la mateixa.

Ja a pocs quilòmetres de l'arribada, quan estem vorejant l'embassament, veiem l'imponent castell, la postal és magnífica! Tenim ganes de començar a caminar!

Ja som aquí, som-hi?

Arribem a Castellet sobre les 10.20h, deixem el cotxe al pàrquing habilitat al final del poble (on, per cert, ens recomanen no aparcar gaire prop de l'alta paret que fa d'ombra, perquè segons diuen, molts cotxes s'han trobat la graciosa estampa d'un bon pedrot al capó o el mosaic d'unes figues madures! Quina gràcia, oi?). És un diumenge força calorós, ens dirigim directament al castell, al costat del qual hi ha l'oficina d'informació del P.N. del Foix; allà agafem informació per aquesta i futures sortides per la zona.

El castellot de Castellet

Breu informació referent al castell:

S'esmena per primera vegada l'any 977 (ha plogut bastant desde llavors...) i servia per controlar la plana penedesenca amb l'objectiu de defensar la frontera de la Catalunya Vella dels embats de les tropes islàmiques provinents del sud.
S'hi han fet treballs arqueològics i es pot afirmar que al turó on hi ha el castell hi ha hagut presència humana des de l'època dels íbers, ara fa 2500 anys (encara ha plogut més...).
La fortalesa va tenir una gran importància estratègica fins al segle XVI. Durant aquests segles, la possessió del castell va alternar entre diversos llinatges de feudataris, els Comtes de Barcelona (segle XI) i la Corona Catalanoaragonesa (segle XV). A partir d'aleshores va anar encadenant períodes de decadència fins a arribar a l'estat de ruïna.
Entre 1928 i el 1930 es va fer una restauració parcial del castell i entre 1999 i 2001 una altra que ens han deixat el castell tal i com està ara, bonic bonic.

Ens dirigim a la part de darrera del castell, el que vindria a ser el NE. Allà trobem l'esglèsia parroquial de Sant Pere de Castellet i una miqueta més amunt, per unes escales que surten de l'esquerra, trobem el cementiri vell.

Darrera el cementiri hi ha una petita pista que nosaltres agafarem direcció Torrelletes. Deixarem el GR que marxa cap avall i seguim recte fins la carretera del poble, que només trepitjarem 50m, i girem a la dreta per un camí que baixa, caminant entre vinyes.

Aquí hem de mirar de seguir les fites i la intuïció és bastant important perquè de vegades aquestes estan força amagades entre la malesa.

Camina que caminaràs

Hi haurà moments de confusió però amb calma, buscant les fites i encarant-nos sempre direcció NE arribarem sense problemes a Torrelletes, un poble petit i silenciós que travessarem pel carrer de Santa Magadalena. Seguim fins al final del poble, on trobarem un camí que baixa fins a un fondo. 

Durant el descens tornarem a tenir dubtes però sempre hem de seguir recte el camí principal.

En el moment que el camí gira direcció SO, al tanto! perquè hem d'agafar un caminet a mà esquerra que està força ocult per la vegetació. És un corriol estret que puja per la muntanya de roca.

Ei! xulito!

Anem pujant per la roca seguint sempre petites fites col·locades en llocs on potser podríem tenir dubtes, el camí es segueix molt bé. Quan sortim de la zona obaga de la falda de la muntanya caminem sempre cara al sol, avui ens posarem morenos! L'olor de romer i farigola ens acompanya en la pujada.

A la dreta, Torrelletes

Aquesta serà la pujada més forta que farem en tot el dia i s'acaba quan arribem a les cases abandonades de Can Balaguer, una demostració de lo dura que era la vida al camp, en un temps que obligava a abandonar les cases per anar a viure a ciutat.

Un cop aquí dalt girem a l'esquerra fins que arribem a una cruïlla de camins. Triarem el camí de la dreta i a partir d'aquí seguim la pista que és força ampla i en lleuger descens.

Can Balaguer

Aquesta pista ens durà de nou a la carretera de l'Arboç. Durant el trajecte les vistes que haurien de ser fascinants són bastant desoladores degut a l'incendi que l'estiu passat va arrasar la zona, molt a tocar d'on estem nosaltres.

Veiem el Pic de la Talaia amb la seva coneguda torre de vigilància forestal. Als seus peus, tot cremat. A l'abril es celebra la Cursa de la Talaia des de Vilanova i la Geltrú; aquest any serà una cursa força emotiva ja que celebrarà el seu 10è aniversari per la serra devastada per l'incendi. Tot i això...  the show must go on! La naturalesa és sàbia i els brots verds de pins i sotaboscos ja es deixen veure.

Planegem deu minuts i veiem que la pista comença a baixar bastant fort a mesura que ens acostem a la carretera de l'Arboç. Els darrers revolts són força pronunciats! 

Abans d'arribar a la carretera, teniem entès que havíem de trobar la Font de Mas Carnús... uhm... encara la busquem ara... ¬¬'

Un cop arribats a la carretera, on trobem grups bastant nombrosos de pescadors a la riba de l'embassament, girem a la esquerra seguint amb molta cura la carretera per on no paren de circular cotxes, fins la presa que creuarem.

Presa de Foix. Creuem a l'altra banda!

Autofoto d'un esplèndid dia! (Noi! quin tupè!!)

A l'altre costat del pantà neix un camí a mà dreta assenyalat amb marques vermelles i blaves que seguim. Estem a Can Guineu, una zona força boscosa i de repoblació cinegètica.
Després de caminar uns vint minutets, arribem a la urbanització Llac de Foix i Cal Bladet, que no es troba en gaire bon estat, tot s'ha de dir, però bé, la panxa comença a "nyagolar" (bella paraula d'origen massalcoretjà ;-)) i uns bons pins ens proporcionen ombra, així que decidim parar a dinar el nostre entrepà, les nostres olives i les nostres patates!

Seguim la carretera semi asfaltada de la urbanització direcció la Font d'Horta, una font de dos brocals i força coneguda a la comarca. 
Anirem trobant indicadors que ens guiaran fàcilment a destí. Just abans d'un revolt força pronunciat trobem les escales i unes fites de fusta que ens hi duran.

Un cop superades les escales, seguim la pista per dins un bosc de pi blanc fins arribar a la Font, situada sobre antigues feixes de conreu i envoltada per un bosc d'alzines. L'indret és força atractiu però un pèl descuidat.

La famosa Font d'Horta.... fonteta...

Desfem el camí que hem seguit per arribar a la Fonteta d'Horta i tornem al revolt pronunciat on hi ha un plafó indicatiu del parc del Foix i diverses rutes per la zona. Seguim la pista tal i com anàvem quan hem sortit de Can Bladet i arribem a la carretera de Clariana, des d'on es veuen unes vistes espectaculars de Castellet.

Bonica panoràmica

Seguim la carretera durant aproximadament dos quilòmetres sense perdre mai de vista Castellet i arribem a una cruïlla (la ja famosa carretera de l'Arboç) que agafarem a la dreta direcció Vilanova i la Geltrú envoltats de raïm a punt de ser recollit.

Xarel 10???

Arribem en deu minuts a Castellet; concretament al pàrquing on hem deixat el cotxe fa més o menys quatre hores i mitja. 

Hem enllestit dues bones sortides en un cap de setmana per preparar el Camino de Santiago que emprendrem la setmana del 9 al 16 de setembre. També us contarem com va anar la sortida per as tierras galleguiñas! ;D

Patateros i oliveres, molts besets per tots i fins la propera!

DVD & MNK