Mallos de Riglos. El Camí del Cel

Bon dia patateros i oliveres!!!


Ja tornem a estar aquí i en aquesta ocasió és per explicar-vos la sortida que vam fer aquesta passada setmana santa la qual vam decidir a darrera hora.
Havíem de passar el cap de setmana sant a Massalcoreig i vam pensar que podríem anar a caminar per Huesca, però no per muntanya per que encara hi ha força neu sinó algo més tranquilet.

Vam triar anar a Riglos, un poblet a unes dos hores en cotxe de Massalcoreig i que viu d'unes impressionants masses rocoses just a la vora que serveixen per a que escaladors de tot el món vinguin a aquest petit poble a disfrutar de unes parets verticals de c*****s i a disfrutar de unes vistes privilegiades!

Benvinguts!

31.3.13  LOS MALLOS DE RIGLOS. EL CAMÍ DEL CEL

Ruta circular de poc més de set quilòmetres, amb unes vistes espectaculars i un temps que acompanyaba de debó.

Vam arribar a Riglos sobre les 11 del matí... sabíem que la ruta no era de molts quilòmetres i per aixó i per ser setmana santa no vam matinar gaire.
Vam aparcar el cotxe no al primer pàrquing que vam trobar només entrar a Riglos sinó al que hi ha al mig del poble que ens deixa més a prop de l'inici de la ruta.

Al mateix pàrquing trobem un cartell indicador de la ruta a fer. El Camí del Cel, li diuen.

Avui serà un bon dia, si senyor!

Iniciem des de el pàrquing una ascensió dins el poble que ens ha de portar fins l'església. Els carrers són força costeruts però poc a poc ens acostem al campanar que es veu des de qualsevol punt de Riglos.

Impressionants parets al voltant del poble

Darrera mateix de l'església comença una senda força ben marcada direcció N que ens duu als peus del Mallo Pisón. Són moltíssims els escaladors que trobem per aquestes parets. Té molt molt mèrit aquest esport. Tal i com diria Obèlix: "estan bojos aquests escaladors!"

Els veieu quasi al centre de la imatge?

Anem rodejant aquest Mallo seguint la senda fàcilment i és llavors quan comencem a divisar les fites de color blau cel sobre les roques que ens aniran acompanyant tot el camí fins al final. Estem anant planers direcció NW i és quan acabem de rodejar el Mallo Pisón  i veiem el mallo Fire que comencem a encarar la pujada entre ells dos per el anomenat Circo de Mallos.

Un dia esplèndid!! (I van...)

Seguirem sempre la senda més marcada. Hi ha algun momentet de dubte, però quan passi aixó, ens parem, mirem al nostre voltant, ens relaxem i sabent que estem pujant direcció N, ens serà fàcil saber el  camí a seguir. Tot i així, lo dit, sempre la més marcada.

Pisón a l'esquerra. Fire a la dreta.

I cóm s'ho fan per pujar fins allà dalt?

La pujada és continua pero no dificultosa;  sempre tenim a vista el final de la pujada i aixó fa més lleuger el patiment.
A poc d'acabar la pujada arribem a un encreuament de camins molt ben indicat.

Els diferents camins del cel!

Arribem a un magnífic mirador on parem a descansar una mica i ens extasiem amb les meravelloses vistes que observem des de allà. Només per això val la pena acostar-se fins aquí. 

Foto de concurs, oi?

Les nostres autofotos ja són un clàssic!

Ja hem descansat una mica i ens dirigim direcció E-SE cap al mirador més alt de los Mallos de Riglos, el mirador de Bentuso.

Ara la vegetació és més densa però la senda segueix ben marcada. Trobarem un moment de dificultat quan a l'hora de remontar una mica un torrent, degut a que les roques estan molles i hi ha una mica de fang; però parant una mica de compte ho superem.

Vinga que ja arribem a dalt!

Arribem a un prat conegut com a Campo Roseta que té un camí marcat per pedres que ens porta al mirador de Bentuso. Ens dirigim a ell mentre a la nostra esquena en sentit contrari al mirador hi ha una caseta on anirem després a dinar.

Sigue las baldosas amarillas Dorothy!

Vistes des de el mirador de Bentuso. Es-pec-ta-cu-lar!

Després d'estar-nos una bona estona delectant-nos amb les magnífiques vistes desde el mirador amb la Peña Rueba al fons i el riu Gállego serpentejant per la seva base, ens dirigim a dinar a la casa que haviem vist anteriorment. 

Aquí dall fa una mica mica de vent tot i el sol, així que ens arreserem a la casa i despleguem tot l'arsenal   gastronómic.

Ens hem de començar a ficar morenets de cara a l'estiu!

Dinar amb.... patates i olives!!!!!

Notem la presència de molts, però molts, voltors per la zona. És fascinant, així que un cop hem acabat de dinar els nostres entrepans i les nostres patates i olives, el que volem és mirar de fer una bona foto a qualsevol d'aquestes bèsties. El mètode per aconseguir-ho és el de fer-se el mort amb la cama trencada i esperar aviam si qualsevol voltor baixa a interessar-se...

Aviam si funciona la tàctica.

Guaita'l!

Un altre!!

Fem quatre rises amb aquest fet i, tot i que ni molt menys baixen a terra, us en farieu creus... en 6 minuts 10 voltors sobrevolen per damunts dels nostres caps!! XD

Encaminen direcció S-SE i encarem ja la baixada dels Mallos; sempre seguint les marques blaves del Camí del Cel.

A l'esquerra el mallo Colorao, a la dreta la Visera.

Sense paraules.

El centre d'interprectació d'Arcaz, dedicat al Voltor lleonat.

Boniques vistes! (bé, potser no tant...)

Com podem veure, és impossible perdre's. La senda és molt clara. Seguim descendint fent ziga-zagues i cada cop veiem el poble més a prop. La jornada a Riglos està arribant a la seva fi!

Ens acompanyaran fins al final.

Gent jove, gent atrevida.

Brutal fer escalada aquí.

Foto d'equip.

El Puro...amb escaladors, com no!

Tota una aventura!

Arribem a l'ermita de Santa Cruz, on trobem també uns diposits i a partir d'aquí en direcció NO i planejant totalment, darrer quilòmetre fins Riglos per un GR ben marcat per el anomenat Camino de Figonero

Viuen d'aixó, està clar!

Una molt merescuda cerveseta

Podem resumir que ha estat una sortida potser de les més curtes que hem fet darrerament en qüestió de quilòmetres, però potser una de les més intenses! Molt molt recomanable fer el Camí del Cel. 
Nosaltres entre aquest camí i el de Santiago, tenim la pau eterna!

Per cert, al Refugio de Riglos, on nosaltres vam anar a parar a fer la cerveseta, tenen un menú del dia que fa esfaraïr!!!! Naltros perqué ja haviem dinat, que si ho arribem a saber, dinem al refugi i haguessim fet una migdiada de un parell d'hores mínim!

Caragol treu banya, puja la montanya.... de RIGLOS!!

Fins la propera patateros i oliveres!!!

DVD&MNK