Via Catalana 11.9.2013

Molt bona tarda patateros i oliveres!

Esteu davant d'una entrada Special Edition del patates i olives. 

En condicions normals aquí hi hauria d'haver la descripció d'una sortida a un cim mític de les nostres contrades; però bé, l'actualitat mana, i l'actualitat d'aquest mes no pot anar lligada sinó a la Diada Nacional de Catalunya, i especialment aquest 11 de setembre de 2013... 

Avui caminarem junts amb uns amics del poble, ens acompanyaran en esperit i pensament molta més gent i acabarem agafats de les mans amb més d'1.600.000 persones! Atractiu oi? Som-hi doncs, Benvinguts a la Via Catalana!! :) 

Permeteu-nos unes línies abans de continuar per recordar-vos que us podeu fer membres d'aquest blog i augmentar la família patatera i olivera, que podeu fer tots el comentaris enriquidors que vulgueu i, sobretot, que si us subscriviu per e-mail, rebreu al vostre correu el mateix dia de publicació les noves entrades que pengem; només cal introduir el vostre e-mail a la casella de dalt a l'esquerra (direcció NW) i rebreu un correu de confirmació amb un enllaç que heu de clicar. Així de fàcil! 

11.9.2013  VIA CATALANA (TRAM 84)

Ens apuntem al tram 84 que correspon a la zona de l'Ampolla. Al matí som quatre comandos que ens hem de trobar a l'Ampolla (el dia D a la hora H al punto G): el Comando Vilanova (nosaltres dos), el Comando Massalcoreig (Meri, Lídia, Ruben i Biel), el Comando Lleida-Alcarràs (Montse, MªÀngels, Juma i Carmel) i el Comando Darrera-Hora (Isabel i Montse).

Dotze persones de Lleida que responem, com d'altres milers, a la crida de les Terres de l'Ebre per omplir la Via i formar part de la història! 

Pel que fa al nostre trajecte, des de Vilanova i la Geltrú, C-31 fins el Vendrell i des d'allà N-340 fins l'Ampolla. Cap tipus de complicació i moltíssima complicitat i bon rotllo amb d'altres cotxes que es dirigien a fer Via fent sonar els clàxons i onejant banderes o samarretes grogues. Ja veureu la nostra, és total! :D

Un cop arribem a l'Ampolla, ens dirigim al pàrquing de la zona esportiva, punt de trobada dels diferents Comandos i ens posem ben guapos! 

Ja estem aquí! Només falten la Isabel i la Montse.

Mentre esperem a la Montse i la Isabel, fem unes cervesetes i piquem algo; son més de les 12 i ja és l'hora del vermut! Les patates i les olives les deixem per quan estiguem a taula. Els herois del migdia són els Saladitos! Quina gana portem... això de viatjar és veu que obre l'estómac! 

Mª Àngels i Carmel van fer un Brownie i decidim deixar-lo per quan tornem de fer la Via; segur que caurà bé per berenar! Tot-i-així, el tastem i donem fe que està boníssim!!

Brownie!

Arriba el Comando Darrera-Hora. Anem a donar un tomb pels voltants d'on es prepara el ranxo.

Comença a haver-hi molta gent i xerinola, fem un comitè de crisi i canvi de plans! Decidim ser dels primers en dinar per estalviar-nos cues; molt previsors sempre nosaltres. Ja hem fet el vermutet i ens dirigim a la cua per demanar el ranxo. 

Tros de paella que estan fent a l'Ampolla!!

Els massalcoretjans els primers a seure.

No tenim cap problema per trobar lloc. Treiem unes cervesetes, patates, olives i dinem una bona paella, generosa en quantitat i en un ambient festiu. El temps acompanya moltíssim ja que el cel està força tapat i el sol no molesta.

Ambientasso a l'hora de dinar.

En acabar de dinar, trobem potser l'únic inconvenient al dinar popular: els WC's saturats i cues de mitja hora per poder fer les exigents necessitats fisiològiques de cada dia. Només un lavabo per homes i dos per dones... I 1700 bufetes apretant! Les cues són exagerades. Potser amb uns quants d'aquests portàtils la festa hagués sigut complerta. Tot i així, felicitem a l'organització!

Foto d'equip amb els darrers Saladitos al centre de la imatge!

Després de menjar, anem a un bar prop d'on fan el dinar popular a prendre un cafè gentilesa del Comando Darrera-Hora. Les cues, com no, fins fora al carrer, però bé, no tenim pressa, anem bé de temps i el dia cal gaudir-lo poc a poc i sense nervis.

El cafè ens senta de meravella... però no podem evitar pensar amb el nostre brownie! 
Anem cap al tram 84.

La ruta que farem avui, sense cap mena de complicació i apta per totes les edats! Ruta no circular de 3 kilòmetres des d'on feien la paella fins el nostre tram i tornada. Sense desnivells pronunciats, ni camins amb pedres ni passos aeris ni llargues tarteres ni grimpades verticals... La veritat és que les dificultats d'aquesta via són d'altres que ara no analitzarem...  però tenim la panxa plena, portem la nevera amb ampolles d'aigua, lo xiquet amb la gorreta... així que endavant! Amb ganes, il·lusió i força! Tot ok!

Camí del nostre tram.

Intentem pujar a un de les desenes d'autobusos que porten fins al tram però resulta impossible, estan reservats pels que han vingut en autobús fins l'Ampolla. Haurem d'anar caminant. Cap problema! Què seran 6 quilómetres de res!?

Passem per un túnel que travessa l'AP7, i seguim el camí per on comencem a trobar gent que es dirigeix com nosaltres als trams 83, 84 i 85. Anem sobrats de temps. Aprofitem per inmortalitzar el dia.

David, MªÀngels, Carmel, Meri, Mònica, Montse, Isabel i Montse. Part de l'Equip!

Un altre que s'hi apunta?

Cada vegada trobem més gent i pel camí per on anem circulen cotxes i autobusos. Ens donem compte de la bona idea de deixar els cotxes al pàrquing de la zona esportiva. Veiem que quan sigui l'hora d'abandonar la zona per on ara caminem, els que aparquin prop del tram, les passaran magres per moure's.

Catalans! Ja som aquí!

Arribem a peu de carretera, N-340; gent de l'organització, molt amables ells, tot i estar desbordats, ens informen d'on hem d'anar i del planning a seguir. Busquem un raconet pels "12 del patíbulo" entre la gentada que ja està preparada per fer la Via. 

Buscant un espai on ficar-nos.

Juma en la seva salsa.

Trobem un petit espai al cantó d'uns valencians per la causa. No hem hagut de caminar gaire. L'ambient és increïble. La carretera és una veritable festa! Veiem passar força avionetes i helicòpters... busquem als d'Intereconomía per ensenyar-los el cul... però no els veiem... T_T

Un petit casteller... a la seva manera.

Res millor que celebrar que ja estem a lloc.

Escoltem per la radio que la Via Catalana està sent un èxit total en tot el seu recorregut, des d'Alcanar fins Portbou. Aquí a l'Ampolla, sens dubte estarà ple fins la bandera. Estelada, és clar.

Juma i Carmel pendents de les darreres notícies. Són els nostres community managers!

Quin tros de pare, noi! Ruben, Rubeeeeen no dissimuleeeees!!! 

Los Ángeles de Charlie returns!

Iep!!! Adéu!!

Arriba l'hora dels herois del país! Independenceman i Catalonianboy!

Aquí el tenim: Independenceman!

I el seu fidel escuder: Catalonianboy!

La calor augmenta a mesura que s'acosta l'hora de formar la cadena humana. El sol ja no s'amaga darrera dels núvols i comença a picar. 

Tot i les bones recomanacions de sa mare, no hi ha manera que Biel es fiqui la gorreta!

El Biel, centre d'atenció de totes les dones!

Juma, Ruben, Carmel i David, els homes del dia!

Cosineta!!

Ens avisem els d'organització que passarà el fotògraf a fer la Gigafoto. Ens unim i l'energia comença a córrer! Un bon moment, sí.

L'hora de la Gigafoto.

Tan de bo poguéssim traslladar-vos a través del blog el sentiment viscut... Així es fa país!

Arriben les 17:14h.

Sentim per la radio com sonen les campanes de la Seu Vella de Lleida.

Ens unim tots formant la cadena humana. Una cadena humana mai vista ni aquí ni enlloc! Una cadena de més d'1.600.000 persones. Una cadena groga d'il·lusió. Una cadena de grans desitjos de futur. 

Cantem Els Segadors. 

En principi, la cosa ja està llesta. 

Podem marxar cap a casa. 

No! Tal i com s'acaba la festa a les penyes quan és Festa Major a Massalcoreig, la Montse uneix unes quantes senyeres i estelades.... i ja tenim corda per saltar! Un salt cap endavant!! Molt significatiu! XD Ràpidament se'ns uneix un gran nombre de gent, petits i grans, per animar i fer saltar una mica el cos a ritme d'In-Inde-Independencia!! Bé, tot sigui dit, i també al de "A LA OLLA BARREJADA QUI NO ENTRA PAAARAAA!". No us ho creieu... aquí van les proves! 

Això és una supermama... Tenir el xiquet als braços no és impediment!

Montse i Mònica a lo més alt!

MªÀngels i Juma no es queden enrere! 

Ens hi estem una bona estona. I riem una bona estona també.

Ara sí que sí. La gent comença a desfilar. Són les sis de la tarda. Tornarem per on hem vingut, tot i que molta gent torna a l'Ampolla per la mateixa N-340.

De seguida ens adonem que sí; que teníem raó amb el tema referent als cotxes. Millor on els hem deixat perquè els que intenten sortir a la carretera per tornar a casa ho porten clar, almenys durant una bona estona.

Camí de retorn.

Les estrelles ens mostren el camí! ; )

Com a bons massalcoretjans (i adoptats tots), decidim anar a fer una cerveseta plegats al Passeig Marítim de l'Ampolla. 

I com a bons massalcoretjans (i adoptats tots), la cerveseta no pot anar sola... no sigui que el dret a decidir ens enganxi amb la panxa buida! (Lo del seny català no sé... però en el nostre cas podem assegurar que tenim més gana que coneixement!!). En fi... unes braves, unes croquetes de bacallà, unes croquetes indefinides, uns xipirons i unes olives poden donar fe que una cervesa never walks alone!

Ha sigut un dia dur (Biel dixit)...

Sembla que estem a Cuba, oi? 

Ens hi estem una bona estona, així deixem que els cotxes vagin marxant i es buidin una mica les carreteres que hem d'agafar per tornar a casa. Els que van direcció Lleida no tindran tant problema, però nosaltres, que hem de pujar fins Vilanova i la Geltrú...

Tornem cap als cotxes amb un raconet de l'estómac encara buit per el Brownie que ens espera! Us pensàveu que ens n'oblidaríem?! Mai!! XD

De tornada ens trobem un dels protagonistes del dia... I si ens l'emportem de record? O millor encara... i si ens l'emportem per fer una menjada amb la colla? Tenim uns quants xefs que se n'alegrarien! ;D

Ens l'enduem per la propera lifara!

Donem bon part del Brownie un cop arribem al pàrquing. Definitivament... som uns farts! 

L'autopista AP-7 a tope de cotxes parats des d'on estem.

Ha sigut un dia magnífic. Molt bona companyia en un dia tan especial com avui. Aviam si ho repetim aviat... però per celebrar quelcom més gran encara!!

No volem deixar passar l'ocasió per saludar al Comando Sotet i la Miriam, el Joan i el Joan petit que per motius familiars no van poder venir. Vam pensar molt en vosaltres!

Ei! Us pensàveu que no la tindríem...?  AUTOFOTOOOO I VISCA CATALUNYA!

DVD & MNK