Puigmal

Ja tornem a ser aquí!

Per fí ho hem aconseguit!

Patateros! Oliveres!

Avui pugem al Puigmal! 

Un històric català que aconseguim després de diversos intents avortats gairebé tots ells per temes climatològics. Enguany hi ha hagut molta molta neu (año de nieves... a veure si és veritat!), així que ho anem aplaçant fins que per fi, a finals de juny, quan la neu ja no fa acte de presència al circ de Núria, ens decidim a encarar-lo. 

El nostre cim més alt fins ara, per aquells caminadors amateurs com nosaltres, tot un clàssic i plaent Puigmal per endavant!
2910 m! :)))) 



30.6.2013 CIM DEL PUIGMAL. VALL DE NÚRIA



Agafem el cotxe fins a Ribes de Freser (Ripollès) i un cop dins la població busquem el trencall que ens porta fins a Queralbs; fins aquí la carretera molt bé. Arribats a Queralbs, ens desviem direcció Fontalba.

 Ens espera la carretera de l'infern!

Avís per a navegants: La carretera que porta de Queralbs a Fontalba és un veritable suplici; per qui condueix i sobretot pel cotxe. Mare de 10 quina carretera-pista-camí! Hem de suposar que es déu tractar d'un camí "particular" o que el que pretenen és que la gent accedeixi a través del cremallera (barat, barat... notis l'ironia ¬¬), d'altra manera seria incomprensible el mal estat en què es troba un dels accessos més transitats al Puigmal i a la vall de Núria. Mitja hora per fer 11kms! I patint per les rodes i pels amortidors... Si teniu un 4x4, o un 6x6 endavant!! Ara, si aneu amb un cotxet normalet, tirant a petitet..., us enrecordareu de nosaltres! :p

Anem però a lo important, botes lligades i a munt! 

Altimetria Fontalba- Puigmal- Núria (falta el tros Núria-Fontalba... maleïda bateria del mòbil!)

Ruta circular d'uns 18kms que comença al pàrquing de Fontalba,  pujada al cim del Puigmal, baixada passant pel Santuari de Núria i tornada al pàrquing. La ruta d'avui és llarga per això la majoria de grups i pares amb canalla fan cim i tornen a baixar pel mateix lloc. 

Cotxet aparcat. Pàrquing a tope, nen!

Tot i que hem sortit força d'hora de casa per arribar aquí dalt (2 hores i mitja en cotxe) ens trobem el pàrquing de Fontalba fins dalt de vehicles i hem d'aparcar bastant més avall d'on comença la pista d'ascens al Puigmal (ja hem dit que és tot un clàssic!).

Ens calcem, agafem les motxilles, bebem una mica d'aigua, fiquem el para-sol al cotxe, treiem els pals... bé, busquem els pals...hum, no trobem els pals...eeehm... no estaven aquí carinyo? `-´

Efectivament ens hem deixat els pals a Vilanova! Bé... però, això dels pals és de domingueros total, oi? Doncs au, amunt valents! Què són 900 i pico metres de desnivell? 

"Nena! On pujarem  avui?"

Estem a la Serra de Fontalba; on acaba la carretera comencen els senders cap a Núria i cap al cim del Puigmal. Els dos direcció W. El primer veiem clarament que als pocs metres canvia de direcció i agafa sentit N (per aquí tornarem). 

El cim del Puigmal ens vigila durant el primer tram de la ruta. El desnivell que hi ha des d'on som fins al capdamunt de la serra, és de gairebé 1000 m. Ens ho prenem amb calma.

Pujant al Cim de la Dou. A la dreta, el pàrquing i els dos senders.

El dia és esplèndid! Les vistes són fabuloses i dóna gust caminar; estem pujant el cim de Dou, a mig camí del Puigmal, el verd i una fantàstica col·lecció de flors ens acompanyen durant la pujada. El sol pica de valent però la temperatura ambient és agradable.

Uauh! : )

Ens quedem a viure aquí?

Són uns tres quilòmetres de pujada sense treba fins assolir el Cim de Dou. A partir d'aquí, el prat verd que ens ha acompanyat fins ara, desapareix per complert i el paisatge canvia totalment. La senda molt marcada va acompanyada de roca i pedra. Roca i pedra. Roca i pedra. I no ens abandonarà fins que, un cop haguem fet el cim, descendim a la vall de Núria per la Coma de l'Embut. Tot i així, no menys impressionant. 

Cim del Dou; El Puigmal tot just darrera; a l'esquerra, el pic del Bressol.

Petit descans passat el Cim de Dou, passem el Coll del Borrut i encarem de nou pujada fins el cim. Ens queden uns 440m de desnivell. Apa, som-hi!

Fixem la vista, mentre pugem, a la nostra esquerra.

Què ens trobem??

El nostre inseparable i estimat Pedraforca! T'hem vist per tots cantons noi!

Ja ho sabíem que la pujada al Puigmal no era poca cosa. Ho confirmem plenament. Puja que pujaràs roca amunt.

El 112 fent la seva feina.

Pedra a munt i a munts! (xist!) 

En pic arribem al Bressol, canviem de direcció cap a N, una petita esplanada abans d'encarar, ara sí, la darrera i més empinada part de la ruta, els Cingles de Salsofragi. Aix...els pals....deuen estar per casa partint-se de riure! 

Bressol (2.665m) i curiós corrent d'aire que comença a crear núvols tot just a l'esquerra.

Costerut... passes curtes, passes curtes...

Aquests darrers metres es fan durs, és el tram més empinat!

Passejant per Mart...

Un cop hem superat aquest desnivell ja veiem la creu del Puigmal al fons. L'hem suat però val la pena. I tant si val la pena! 

Darrers metres abans de fer cim. Ja estem arribant!

Sí. Ja estem arribant!

Un altre cim! El Puigmal ja és nostre!

Ull a la dada! (ojo al dato!)  Mireu que vam trobar al cim del Puigmal...

Una Bola de Drac! Tot i que està clar que fa menys d'un any que l'han utilitzat i per això és de color gris... claríssim!

Moltíssima gent al cim. Fins i tot un grup de ciclistes que pugen per la cara nord. Sí sí... ciclistes amb dos c*****s! 

Les vistes, grandioses! (i un dels ciclista abaix a l'esquerra)

França als nostres peus! Allez les infants de la patrie! El Parc Naturel Régional des Pyreneés Catalanes al fons al N (i les pistes d'esquí de Font-Romeu). La Cerdanya a l'W. Unes vistes increïbles!

Comença a bufar el vent amb força. El cim està ple de raseres fetes amb pedres per protegir-se. Es veu que hi bufa sovint i fort aquí dalt.
En busquem una i dinem. 

A veure si ja ens ho hem après: Entrepà i...

Patates i olives al cim del Puigmal!

Atenció a la creació instantània de núvols. I a quina velocitat!! Bonic fenomen!

Ei! Autofoto al cim!

Per seguir la ruta encarem ara direcció NE. Camí marcat; ens espera una bona baixada. Oh, sí! Què bé! Una súperbaixada!... sense pals... A fer patir els quàdriceps i bessons! Demà ens en recordarem del Puigmal... què us hi jugueu?

Si haguéssim seguit direcció N, emprendríem la coneguda ruta de l'Olla de Núria, una ruta que inclou un grup nombrós de pics de més de 2700 m com per exemple el Pic d'Eina, Pic de Finestrelles, Pic de Noufonts, Pic de Noucreus, Puigmal de Segre i d'altres. Cal una molt bona forma física i, sobretot, temps per fer aquesta ruta; calen entre 9 i 10h per fer els quasi 20 kms de camí. Nosaltres avui no tenim temps! ; )

L'Olla de Núria. Per aquí encarem la baixada. 

Comencem la baixada direcció la Coma de l'Embut; a la nostra dreta, la Serra de l'Embut, a l'esquerra, Puigmal Petit de Segre i Puigmal de Segre. 

El camí va fent ziga-zagues i el pendent aquests primers metres de baixada és força pronunciat. 

Puigmal de Segre; Lleida  uhmmm oooooh smuackaaa!!!!!

Arribem al Torrent de la Coma de l'Embut. Degut a la moltíssima neu que hi ha hagut aquest hivern, el desgel és encara força evident i ens deixa unes boniques fotografies, a part d'un soroll incessant d'aigua corrent superagradable i megatranquil·litzant... oh, què bonica és la natura! Peace, love & flowers! ...............

Torrents de plata

Abandonem les roques que ens han estat acompanyant en les cotes més altes. Ara tornen els verds prats i les flors!

Les Flowers i la Serra de l'embut

Senyals extraterrestres a l'alta muntanya? Rituals màgics? Druides? Bruixes? Caminants aburrits? O.O

Camí de la Vall de Núria

Anem baixant i baixant direcció el Santuari de Núria paral·lels al rierol que ens acompanya i el qual hem de travessar un parell de cops. Els prats estan cada vegada més verds i comencem a veure cavalls, ovelles i vaques pels diferents plans que trobem.

Uns visitant al Pla del Sarronar

Arribem al Pla de l'Ortigar, i des d'allà obtenim les primeres vistes al Santuari. Les cames comencen a estar una mica ressentides de tanta baixada i tenim ganes de descansar una mica amb una cerveseta a les mans.

Santuari de Núria!

Realment no ens esperàvem que encara faltava un altre tros tant dur de baixada. A tocar del Santuari el camí està molt ben marcat, però grans pedres i roques al mig del camí en una contínua baixada fan que les nostres cames cada vegada estiguin més fluixes i cansades. Sort que del Santuari a Fontalba el camí és força planer.

Arribem per la part del darrere del Santuari, on està la zona d'acampada, de picnic, de jocs, la granja, i on trobem força families gaudint d'un magnífic dia. Una sortida familiar ben bonica i totalment recomanable!

El burro català! :D

Anem al bar a fer una cerveseta super-super-merescuda i descansem una mica comentant les diferents anècdotes viscudes durant el dia d'avui.

Els músculs s'han recuperat una mica; agafem els pals... perdó... agafem els no-pals i anem direcció S cap a la Creu d'en Riba, on hi ha un magnífic mirador de tota la zona del Santuari de Núria.

El cremallera submergint-se en el Llac de Núria.

Passem pel costat del llac i de l'església de Sant Gil. El camí, direcció S, i molt ben senyalitzat, és una pujadeta costant fins que arribem a la Barraca de Gombrèn; uns 25 minutets.

Molt bones vistes des del mirador de la Creu d'en Riba.

La Creu d'en Riba i el guia darrera. 

La boira comença a pujar, però bé, ja sabem que queda poc per arribar al pàrquing. Les vistes a les Gorgues de Núria són espectaculars des d'aquest sender GR, concretament el 1.8. Comencem a veure vaques pasturant... Tan tranquil·les elles...

El camí que hem de seguir...

Anem seguint la ruta, ara planejant, s'han acabat les pujades i baixades, estem ficant la directa, accelerem, anem a molt bon ritme... fins que passem la font de la Coma i ens trobem el següent panorama:

Pel davant....

...i pel darrera!

Ostres!...per on passem? Estem rodejats!!

El camí resegueix una serra que té força pendent;  durant una bona estona no tenim opció d'avançar a les companyes de viatge que no fan res més que tornar a casa amb tota la seva parsimònia. Les vaques pastuuureeen i moueeen el cuuuuul!! (dedicat a Duart ;D). Hem de mantenir la distància entre les vaques de davant i les de darrera i esperar el nostre moment per avançar-les i augmentar de nou el ritme. Estratègia pura! XD

Ho aconseguim, tirant serra amunt i sortint-nos del marge, poc abans d'arribar al Roc de la Fita. Què per què es diu Roc de la Fita?

Vosaltres mateixos.

Les Gorgues de Núria

El Roc de la Fita és un excel·lent mirador per sobre de les Gorgues de Núria. El sol s'ha amagat i la boira puja fent-se present en el paisatge. S'agraeix la fresca. 

La baga de Fontalba acaricida per la boira.

Arribem a la baga de Fontalba. Diferents torrents i rieres neixen en aquesta part de la Vall de Núria per acabar unint-se al Riu de Núria, afluent del Freser.

L'Ampelmann del Puigmal

La riera de Fontalba

El camí es segueix sense problemes, ja no hi ha vaques (bé, sí que n'hi ha, però no ocupant tot el camí), donem la volta a tota la baga i arribem de nou al punt de partida de la ruta d'avui.

Hem pujat el Puigmal. Molt temps al darrera d'aquest cim i finalment una gran sensació de satisfacció.

Es veu el cotxe?

Si fem un top provincial, només ens queden tres! Avui hem fet el cim més alt de la província de Girona. Manquen: el Costa Cabirolera (BCN), el Caro (TGN) i la Pica d'Estats (LL). Tot és començar!

La d'avui, una excursió magnífica, un cim emblemàtic i unes vistes meravelloses. Mega-recomanable per fer exercici i gaudir de la muntanya!

Objectiu aconseguit!

I aconseguida aquesta fita...

... va arribar l'agost...

... vam anar a terres llunyanes...

... terres verdes... 

... terres de roca...

... a un territori molt acollidor, on vam poder gaudir d'excel·lent gastronomia, paisatge i cultura. 

I com no, camins de patates i olives vam aprofitar per fer unes quantes rutes per aquelles contrades. Estigueu pendents a les vostres pantalles i no oblideu subscriure-us per rebre totes les novetats referents a aquest vermutaire bloc.

Fins molt aviat!

Puxa patates i olives! ; )

DVD & MNK

Via Catalana 11.9.2013

Molt bona tarda patateros i oliveres!

Esteu davant d'una entrada Special Edition del patates i olives. 

En condicions normals aquí hi hauria d'haver la descripció d'una sortida a un cim mític de les nostres contrades; però bé, l'actualitat mana, i l'actualitat d'aquest mes no pot anar lligada sinó a la Diada Nacional de Catalunya, i especialment aquest 11 de setembre de 2013... 

Avui caminarem junts amb uns amics del poble, ens acompanyaran en esperit i pensament molta més gent i acabarem agafats de les mans amb més d'1.600.000 persones! Atractiu oi? Som-hi doncs, Benvinguts a la Via Catalana!! :) 

Permeteu-nos unes línies abans de continuar per recordar-vos que us podeu fer membres d'aquest blog i augmentar la família patatera i olivera, que podeu fer tots el comentaris enriquidors que vulgueu i, sobretot, que si us subscriviu per e-mail, rebreu al vostre correu el mateix dia de publicació les noves entrades que pengem; només cal introduir el vostre e-mail a la casella de dalt a l'esquerra (direcció NW) i rebreu un correu de confirmació amb un enllaç que heu de clicar. Així de fàcil! 

11.9.2013  VIA CATALANA (TRAM 84)

Ens apuntem al tram 84 que correspon a la zona de l'Ampolla. Al matí som quatre comandos que ens hem de trobar a l'Ampolla (el dia D a la hora H al punto G): el Comando Vilanova (nosaltres dos), el Comando Massalcoreig (Meri, Lídia, Ruben i Biel), el Comando Lleida-Alcarràs (Montse, MªÀngels, Juma i Carmel) i el Comando Darrera-Hora (Isabel i Montse).

Dotze persones de Lleida que responem, com d'altres milers, a la crida de les Terres de l'Ebre per omplir la Via i formar part de la història! 

Pel que fa al nostre trajecte, des de Vilanova i la Geltrú, C-31 fins el Vendrell i des d'allà N-340 fins l'Ampolla. Cap tipus de complicació i moltíssima complicitat i bon rotllo amb d'altres cotxes que es dirigien a fer Via fent sonar els clàxons i onejant banderes o samarretes grogues. Ja veureu la nostra, és total! :D

Un cop arribem a l'Ampolla, ens dirigim al pàrquing de la zona esportiva, punt de trobada dels diferents Comandos i ens posem ben guapos! 

Ja estem aquí! Només falten la Isabel i la Montse.

Mentre esperem a la Montse i la Isabel, fem unes cervesetes i piquem algo; son més de les 12 i ja és l'hora del vermut! Les patates i les olives les deixem per quan estiguem a taula. Els herois del migdia són els Saladitos! Quina gana portem... això de viatjar és veu que obre l'estómac! 

Mª Àngels i Carmel van fer un Brownie i decidim deixar-lo per quan tornem de fer la Via; segur que caurà bé per berenar! Tot-i-així, el tastem i donem fe que està boníssim!!

Brownie!

Arriba el Comando Darrera-Hora. Anem a donar un tomb pels voltants d'on es prepara el ranxo.

Comença a haver-hi molta gent i xerinola, fem un comitè de crisi i canvi de plans! Decidim ser dels primers en dinar per estalviar-nos cues; molt previsors sempre nosaltres. Ja hem fet el vermutet i ens dirigim a la cua per demanar el ranxo. 

Tros de paella que estan fent a l'Ampolla!!

Els massalcoretjans els primers a seure.

No tenim cap problema per trobar lloc. Treiem unes cervesetes, patates, olives i dinem una bona paella, generosa en quantitat i en un ambient festiu. El temps acompanya moltíssim ja que el cel està força tapat i el sol no molesta.

Ambientasso a l'hora de dinar.

En acabar de dinar, trobem potser l'únic inconvenient al dinar popular: els WC's saturats i cues de mitja hora per poder fer les exigents necessitats fisiològiques de cada dia. Només un lavabo per homes i dos per dones... I 1700 bufetes apretant! Les cues són exagerades. Potser amb uns quants d'aquests portàtils la festa hagués sigut complerta. Tot i així, felicitem a l'organització!

Foto d'equip amb els darrers Saladitos al centre de la imatge!

Després de menjar, anem a un bar prop d'on fan el dinar popular a prendre un cafè gentilesa del Comando Darrera-Hora. Les cues, com no, fins fora al carrer, però bé, no tenim pressa, anem bé de temps i el dia cal gaudir-lo poc a poc i sense nervis.

El cafè ens senta de meravella... però no podem evitar pensar amb el nostre brownie! 
Anem cap al tram 84.

La ruta que farem avui, sense cap mena de complicació i apta per totes les edats! Ruta no circular de 3 kilòmetres des d'on feien la paella fins el nostre tram i tornada. Sense desnivells pronunciats, ni camins amb pedres ni passos aeris ni llargues tarteres ni grimpades verticals... La veritat és que les dificultats d'aquesta via són d'altres que ara no analitzarem...  però tenim la panxa plena, portem la nevera amb ampolles d'aigua, lo xiquet amb la gorreta... així que endavant! Amb ganes, il·lusió i força! Tot ok!

Camí del nostre tram.

Intentem pujar a un de les desenes d'autobusos que porten fins al tram però resulta impossible, estan reservats pels que han vingut en autobús fins l'Ampolla. Haurem d'anar caminant. Cap problema! Què seran 6 quilómetres de res!?

Passem per un túnel que travessa l'AP7, i seguim el camí per on comencem a trobar gent que es dirigeix com nosaltres als trams 83, 84 i 85. Anem sobrats de temps. Aprofitem per inmortalitzar el dia.

David, MªÀngels, Carmel, Meri, Mònica, Montse, Isabel i Montse. Part de l'Equip!

Un altre que s'hi apunta?

Cada vegada trobem més gent i pel camí per on anem circulen cotxes i autobusos. Ens donem compte de la bona idea de deixar els cotxes al pàrquing de la zona esportiva. Veiem que quan sigui l'hora d'abandonar la zona per on ara caminem, els que aparquin prop del tram, les passaran magres per moure's.

Catalans! Ja som aquí!

Arribem a peu de carretera, N-340; gent de l'organització, molt amables ells, tot i estar desbordats, ens informen d'on hem d'anar i del planning a seguir. Busquem un raconet pels "12 del patíbulo" entre la gentada que ja està preparada per fer la Via. 

Buscant un espai on ficar-nos.

Juma en la seva salsa.

Trobem un petit espai al cantó d'uns valencians per la causa. No hem hagut de caminar gaire. L'ambient és increïble. La carretera és una veritable festa! Veiem passar força avionetes i helicòpters... busquem als d'Intereconomía per ensenyar-los el cul... però no els veiem... T_T

Un petit casteller... a la seva manera.

Res millor que celebrar que ja estem a lloc.

Escoltem per la radio que la Via Catalana està sent un èxit total en tot el seu recorregut, des d'Alcanar fins Portbou. Aquí a l'Ampolla, sens dubte estarà ple fins la bandera. Estelada, és clar.

Juma i Carmel pendents de les darreres notícies. Són els nostres community managers!

Quin tros de pare, noi! Ruben, Rubeeeeen no dissimuleeeees!!! 

Los Ángeles de Charlie returns!

Iep!!! Adéu!!

Arriba l'hora dels herois del país! Independenceman i Catalonianboy!

Aquí el tenim: Independenceman!

I el seu fidel escuder: Catalonianboy!

La calor augmenta a mesura que s'acosta l'hora de formar la cadena humana. El sol ja no s'amaga darrera dels núvols i comença a picar. 

Tot i les bones recomanacions de sa mare, no hi ha manera que Biel es fiqui la gorreta!

El Biel, centre d'atenció de totes les dones!

Juma, Ruben, Carmel i David, els homes del dia!

Cosineta!!

Ens avisem els d'organització que passarà el fotògraf a fer la Gigafoto. Ens unim i l'energia comença a córrer! Un bon moment, sí.

L'hora de la Gigafoto.

Tan de bo poguéssim traslladar-vos a través del blog el sentiment viscut... Així es fa país!

Arriben les 17:14h.

Sentim per la radio com sonen les campanes de la Seu Vella de Lleida.

Ens unim tots formant la cadena humana. Una cadena humana mai vista ni aquí ni enlloc! Una cadena de més d'1.600.000 persones. Una cadena groga d'il·lusió. Una cadena de grans desitjos de futur. 

Cantem Els Segadors. 

En principi, la cosa ja està llesta. 

Podem marxar cap a casa. 

No! Tal i com s'acaba la festa a les penyes quan és Festa Major a Massalcoreig, la Montse uneix unes quantes senyeres i estelades.... i ja tenim corda per saltar! Un salt cap endavant!! Molt significatiu! XD Ràpidament se'ns uneix un gran nombre de gent, petits i grans, per animar i fer saltar una mica el cos a ritme d'In-Inde-Independencia!! Bé, tot sigui dit, i també al de "A LA OLLA BARREJADA QUI NO ENTRA PAAARAAA!". No us ho creieu... aquí van les proves! 

Això és una supermama... Tenir el xiquet als braços no és impediment!

Montse i Mònica a lo més alt!

MªÀngels i Juma no es queden enrere! 

Ens hi estem una bona estona. I riem una bona estona també.

Ara sí que sí. La gent comença a desfilar. Són les sis de la tarda. Tornarem per on hem vingut, tot i que molta gent torna a l'Ampolla per la mateixa N-340.

De seguida ens adonem que sí; que teníem raó amb el tema referent als cotxes. Millor on els hem deixat perquè els que intenten sortir a la carretera per tornar a casa ho porten clar, almenys durant una bona estona.

Camí de retorn.

Les estrelles ens mostren el camí! ; )

Com a bons massalcoretjans (i adoptats tots), decidim anar a fer una cerveseta plegats al Passeig Marítim de l'Ampolla. 

I com a bons massalcoretjans (i adoptats tots), la cerveseta no pot anar sola... no sigui que el dret a decidir ens enganxi amb la panxa buida! (Lo del seny català no sé... però en el nostre cas podem assegurar que tenim més gana que coneixement!!). En fi... unes braves, unes croquetes de bacallà, unes croquetes indefinides, uns xipirons i unes olives poden donar fe que una cervesa never walks alone!

Ha sigut un dia dur (Biel dixit)...

Sembla que estem a Cuba, oi? 

Ens hi estem una bona estona, així deixem que els cotxes vagin marxant i es buidin una mica les carreteres que hem d'agafar per tornar a casa. Els que van direcció Lleida no tindran tant problema, però nosaltres, que hem de pujar fins Vilanova i la Geltrú...

Tornem cap als cotxes amb un raconet de l'estómac encara buit per el Brownie que ens espera! Us pensàveu que ens n'oblidaríem?! Mai!! XD

De tornada ens trobem un dels protagonistes del dia... I si ens l'emportem de record? O millor encara... i si ens l'emportem per fer una menjada amb la colla? Tenim uns quants xefs que se n'alegrarien! ;D

Ens l'enduem per la propera lifara!

Donem bon part del Brownie un cop arribem al pàrquing. Definitivament... som uns farts! 

L'autopista AP-7 a tope de cotxes parats des d'on estem.

Ha sigut un dia magnífic. Molt bona companyia en un dia tan especial com avui. Aviam si ho repetim aviat... però per celebrar quelcom més gran encara!!

No volem deixar passar l'ocasió per saludar al Comando Sotet i la Miriam, el Joan i el Joan petit que per motius familiars no van poder venir. Vam pensar molt en vosaltres!

Ei! Us pensàveu que no la tindríem...?  AUTOFOTOOOO I VISCA CATALUNYA!

DVD & MNK