Heu anat a parar aquí:

dijous, 7 de febrer del 2013

Presentació i Pic de les Àligues


PRESENTACIÓ EN SOCIETAT


Bon dia a tothom!!! ... donem per inaugurat aquest petit bloc... bravo, bravo! plas plas plas!! : )

Deixeu que, per qui no ens coneix, fem una petita presentació de qui som i què pretenem amb aquest bloc. Som la Mònica i el David, una parella de lleidatans residents a Vilanova i la Geltrú a qui ens agrada sortir a caminar i gaudir de la natura i l'entorn. Acostumem a celebrar les petites coses de la vida, entre elles el cim d'una petita serra, una fita al mig del camí, un dur recorregut, una bonica passejada, una vaca que passa... al final, l'èxit, la satisfacció i l'aventura d'haver aconseguit un objectiu i haver passat una bona estona. Com ho fem? Doncs obrint una bossa de patates i un pot d'olives! D'aquí el nom del bloc!! ;D

El que pretenem no és res més que deixar constància de les diferents sortides que fem al llarg de l'any (que no són moltes o tantes com ens agradaria, la veritat, però que comencen a pesar a la motxilla) i, sobretot, animar-vos a escapar-vos o inclús perdre-us per alguna d'elles. Us fareu creus de la meravella de paisatges que tenim ben a prop!

Hem tardat una miqueta en fer la primera entrada, però al ser novells en tot això dels blocs, segurament la primera vegada és normal que costi una mica més, com a tot.... A partir d'ara, intentarem anar més al dia així com anar introduint sortides que hem fet en els darrers mesos. Algunes d'elles les podrem acompanyar de fotografies, d'altres intentarem explicar-vos-les amb el màxim de detalls que la memòria ens permeti. Del que podeu estar ben segurs és que cada entrada la farem amb tota la i il·lusió i esperant que la gaudiu tant com nosaltres!

Per descomptat qualsevol comentari, suggeriment o proposta serà benvinguda!

Som-hi patateros i oliveres, a caminar! : )


8.12.12 PIC DE LES ÀLIGUES I FAGEDA DE GREVOLOSA







Són les 9:30 i hem arribat al restaurant Can Piguillem; hem anat per la C-17 i passat Vic agafem la C-37 direcció Olot; just abans d'entrar al túnel més llarg de Bracons ens desviem a la dreta, passem per sobre el túnel i deixem el cotxe al pàrquing del restaurant, que està a peu de carretera.

El nostre 206 acabat de pagar a puesto!!!!
Només començar, direcció NW i després de passar pel Veïnat de Dalt i per diverses granjes, el camí comença a fer-se costerut... primer suaument, però al cap de poc, la cosa es complica amb una ziga-zaga espectacular que ens fa guanyar altura en poc temps.


El dia és magnífic!
Fa bastant bon temps per ser que estem al pont de la Puríssima.

Teniem por de trobar boira. Bé, por, por, no... als de Lleida no ens fa pas por la boira!

El problema de la boira en una sortida d'aquestes característiques és que no ens deixaria veure les panoràmiques que ens esperaven i seria una llàstima.


El camí és bastant clar en tot moment.

El camí es pot seguir sense dificultats; potser en alguna prada sembla que la pista es perd, però donant un petit cop d'ull als voltants es retroba de nou la senda.

Anem camí de la masia de la Coma del Coll; en constant pujada però sense massa complicacions. La Coma del Coll és una masia mig derruïda des d'on hem sentit que ha unes vistes espectaculars.

Anem pujant per la obaga del pic de Buac i veiem ja la masia quan portem si fa o no fa una hora de camí; sortim de l'ombra, on realment es nota el fred, i ens queda encarar una pujadeta de res.

Normalet oi??


Girem-nos... aviam quines vistes tenim desde aquí...

Bonic perquè sí!!

Des de darrera la masia hem de seguir un camí que ens durà al collet de Font de la Canal. Les vistes són molt maques i el camí una mica costerut, però senzill. 



Estem a l'hivern, les fulles han caigut totes... però totes, totes!!!

Com es pot comprovar, les fulles de faig ho cobreixen tot... això és com caminar amb un pam de neu! Es pot seguir bastant bé el camí, no hi ha pèrdua, almenys de pujada però s'ha d'anar amb molt de compte amb les roques amagades entre els 50 cms de  fulles. Recomanable anar caminant arrosegant els peus per evitar entortelligades o caigudes (aquesta manera de caminar ens sobrecarregarà els bessons, però bé, la ruta s'ho val).

Arribem al punt on es bifurquen els camins dels Pic de les Àligues, el del Puig de Curull i la ruta per encarar al Puigsacalm; seguim, clar, el de les Àligues i ja només ens queda mitja horeta per arribar. Impressiona el pic de les Àligues quan ja veiem la senyera i pensem per on coi se deu pujar allà dalt però després d'una petita grimpadeta sense complicacions arribem a dalt.


Hem fet el cim!!
Un cop hem arribat, després de 2 hores 20 minuts i 6 kms i pico, toca descansar i disfrutar de les panoràmiques que tenim al nostre voltant. Tot i no ser un cim molt alt, ens permet gaudir de unes vistes privilegiades i, com hem dit abans, si hi hagués boira no seria el mateix.

En condicions normals, en aquest punt és on faríem l'aperitiu amb les patatetes i les olives per celebrar-ho, pero és massa d'hora per això! Estem acostumats a fer el cim en hores més de vermut; avui no ha estat així, encara no són ni les 12 del migdia!
Disfrutem doncs del paisatge!



La plana de Vic desde el Puig de les Àligues en un dia sense boira (cosa rara per aquestes latituds). A dalt a la dreta, el puntet brillant, el Santuari de Bellmunt i al fons, la serralada de Montserrat.


Espectaculars vistes del Pedraforca . Qualsevol dia d'aquests farem la foto des d'allí!

Després d'aquest temps de meditació (;p) tornem per on hem vingut, fins arribar a la bifurcació de camins i agafem el que ens encara cap al Puigsacalm (pic on, per cert, tenim intenció de pendre un vermutet aquesta primavera). 
Anem carenant, sense gaire desnivells i passem sempre direcció NE pel Coll de Joan, Coll de Foradada i Coll de la Gallina des d'on surten altres rutes interessants per la Serra de Curull. 


Baixant del Pic de l'Àliga, cap al collada de Sant Bartomeu.

Quan arribem a la collada de Sant Bartomeu, canviem de direcció i ens dirigim cap al SE en una continua baixada fins a la Collada de Bracons, on la ruta que seguim creua la antiga carretera Vic- Olot i des d'on començarem en un futur pròxim la pujada al Puigsacalm.


Ep! Una patinada aquí seria fotuda, eh?
Portem 12 kms, travessem la carretera i arriba l'hora de dinar no sense abans fer el vermutet amb les patatetes i les olives de rigor. Ens desviem una mica del camí com si anéssim al Collet dels Rabadans i allà fem petar la xerrada mentre dinem els nostres entrepans de magre i de pernil dolç amb formatge (uns clàssics també de les nostres sortides!).



Entrant a la fageda de la Grevolosa.

Després del vermut i del dinar seguim fent via; tornem al nostre camí direcció S fins adentrar-nos a la fageda de la Grevolosa, desconeguda per molts però espectacular com la que més! Un bosc amb més de 300 anys de vida!

"Hem de tornar a la tardor!" És una de les frases que més repetim mentre anem direcció de Sant Nazari i anem descendint enmig de faigs de més de 40 metres d'altura i més d'un metre de diàmetre. Sens dubte, ha de ser l'època més bonica i recomanable per fer-hi una visita.



Si hi ha molta humitat, ull amb les relliscades!

El camí es fa bastant intuitiu, ja que la gran quantitat de fulles que hi ha al terra, de vegades ens desorienta, pero bé, hem de tirar avall i quan arribem a la font de la Grevolosa, desviar-nos una mica a la dreta.

Arbres monumentals i monuments als arbres! ; )

Descendim ràpidament fins trobar l'ermita de Sant Nazari que ha estat  restaurada darrerament (per les fotografies que hem vist de les obres, l'ermita estava feta força malbé); ara hi ha uns quants llocs per poder dinar i han millorat moltíssim l'accés des de la carretera que ve desde Can Piguillem. És un bon lloc on anar amb canalla o visitar la fageda, en aquest cas cal accedir des de S, no com nosaltres que venim de N.

Un cop passem els pàrquings, habilitats a tal fi per a la gent que visiti el bosc, arribem a una carretera-pista bastant ampla que ens porta en direcció W i després de qüasi 4 kms, fins on tenim el 206 aparcadet.

Hem trigat més de sis hores i hem caminat 20 kms. Ha fet un dia magnífic tot i que els darrers kms el fred començava a dominar bastant el tema, sobretot a les zones obagues. Tot i així, no n'hem tingut prou i un cop arribats al cotxe, pugem i fem cap a Vic a donar un tomb pel famós Mercat  Medieval! 100% recomanable!

Hem arribat a casa passats dos quarts de dotze de la nit... Rondalleeeeers!!! : )

Esperem tornar aviat per aquesta zona!!

Besets!


DVD & MNK