Heu anat a parar aquí:

dimarts, 30 d’abril del 2013

Caminada per l'Urgell


Bon dia patateros i oliveres!

Ja estem aquí de nou! Aquesta vegada us informarem d'una sortida que va organitzar l'Agrupació Excursionista de l'Urgell el passat dia 3 de Març (moltes felicitats Ara, de part dels teus tiets!!! :****).

Aprofitant que aquell cap de setmana estàvem a Tàrrega per celebrar l'aniversari de la nostra neboda, i sabent que per dinar no havia una cosa més sana que espatlleta al forn, ens vam calçar i a les 8:30 ja fèiem cua davant del poliesportiu per inscriure'ns i començar a caminar.



Catalans... urgellencs... ja som aquí!



3.3.13  CAMINADA PER L'URGELL



Ruta circular d'uns 23 kms amb sortida i arribada al poliesportiu de Tàrrega. Obsequi de dos litres de caldo del patrocinador que està en tots els saraus i d'una braga gentilesa de l'Agrupació  Excursionista de l'Urgell.

Especifiquem que a més de l'Urgell, també caminarem per la Segarra, però bé, de tots és coneguda la sana rivalitat entre urgellencs i segarrencs i com que un dels que escriu és urgellenc, la ruta és per l'Urgell! ; )








Després de certs problemes per ficar en marxa l'escalfador de brou (problemes de l'organització, no nostres) sortim direcció la Via Verda del riu Ondara. Travessem el Passeig del Parc Esportiu i passem per sota del pont del c/ Verge de Montserrat, ens dirigim direcció E quan enllacem amb la Via Verda, una via d'1.5 kms recentment inaugurada.



Arribant al pont sobre el Reguer.


El ritme ens donem compte que és força alt i això ens obliga a no parar-nos gaire a fer fotos ni molt menys a disminuir el pas perquè veiem que aquí la gent va per feina!




Un! dos! un! dos! un! dos! No es pot parar!!!

Viaducte del Segarra-Garrigues 


Portem uns tres quilòmetres de ritme infernal quan passem prop del Talladell, una entitat municipal descentralitzada pertanyent a Tàrrega d'uns 250 habitants, que al David li porta uns records molt intensos de la infantesa (David i Raül (son cosí) fent milers d'escapades en bici fins la font del Talladell amb les butxaques plenes de xuxes... aisss... la BH taronja i l'Orbea vermella...).




El Talladell (records i record d'infància)


A l'alçada del poble del Talladell trobem un edifici molt singular de l'Urgell, en realitat un singular element situat al bell mig del camp que està format per una alta torre de pedra amb elements ceràmics, típicament modernista, que es comenta que fou contruïda pels voltants de 1900 i que resulta ser l'antic accés no gens convencional a un vell molí, que ja no hi és, per treure aigua.



L'escala de la Glòria, li diuen.

Un quilòmetre més enllà del Talladell, ens desviem direcció NO i comencem una pujadeta força suau que no deixarem fins arribar a la Mora, que és una petita, més petita encara, entitat de població pertanyent al municipi de la Granyanella, a la comarca de la Segarra.



Comencem a pujar! Cap a la Mora!




Vols parar de fer fotos i ficar-te a caminar?!?!?

Arribant a la Mora (poblet entre poblets!)

Esglesia de Sant Jaume, del SXII, d'estil romànic



Arribats a la Mora, agafem el camí-carretera del Talladell a Fonolleres direcció S i a la bifurcació girem a la dreta. És en aquest punt on ja no calen fites ni indicadors per dir-nos la direcció a prendre... el característic olor de botifarra a la brasa ho domina tot i l'escena de dibuixos animats dels personatges surant per l'aire seguint una olor deliciosa ens ve al cap...

Queda poc més d'un quilòmetre pel control-esmorzar i la gent accelera fins límits insospitats, més que una caminada, sembla una carrera! Quina gana portem tots, serà possible?! XD




Que en són de maques les comarques de l'Urgell i la Segarra un diumenge de març!

L'alzina més gran de l'Urgell (o de la Segarra? ;p)


Arribem a l'entrada de Fonolleres i ens trobem al molí on l'organització ha preparat la brasa per coure les botifarres i l'esmorzar per tothom. Realment s'ha de dir que està tot molt ben organitzat!

Pa amb tomàquet, botifarra a la brasa, formatge, vi, taronges, xocolata.....
Un senyor esmorzar, sí senyor! I això que només portem poc més de 6 kms!!





A esmorzaaaaaar!!!

Esperant lo nostre torn! Sortosament la cua avança força ràpid! Molt bé per l'organització!


Un cop paït l'esmorzar, i veient que la gent empren de nou a tot gas, carreguem de nou la motxilla i seguim la ruta... encara queden uns quants quilòmetres!
Agafem direcció SW pel marge d'uns sembrats que ens porten de nou al riu Ondara.



Travessem el riu Ondara


Tornem de nou a la Mora i just a l'entrada agafem un carrer que puja a la nostra esquerra direcció SE en una suau pujada que seguim durant 3 o 4 kms per una pista força ampla.



Desde la Mora; Fonolleres al fons


El camí cada vegada puja més i és quan arribem a una zona amb diverses corbes que sembla que la cosa planeja... però és només durant poc més d'un quilòmetre.




Els bells altiplans de Josep Pla


Trobem un desviament marcat per l'organització a la nostra esquerra que ens durà a una pronunciada baixada just abans d'encarar la darrera costereta, i potser la més dura de tot el camí. A partir d'aquí, direcció SW i quan encara queden més de 10 kms fins l'arribada el camí planeja en lleuger descens i es fa molt còmode.




Planeja que planejaràs...

Tàrrega

Super Modelo 2013


Arribem al darrer avituallament on bebem suc de fruita, beguda energètica i les millors vitamines que ens ha proporcionat la ciència durant el s XX.



Vitamines!!

Canvi de direcció novament, ara NW i ja encarem cap a Tàrrega, on ens espera la família i l'espatlleta de corder!



Arribant de nou al pavelló poliesportiu; darrers metres!


Menció apart mereix la rebuda un cop finalitzada la caminada. Ens trobem unes taules parades amb begudes energètiques, aigua, llimonada, fruits secs i.... patates i olives!!!!! :D

Des de l'antiga grècia els científics i grans pensadors cerquen l'origen de l'univers... la base del tot... àtoms, electrons, neutrons, forces intranuclears,... Nosaltres podem afirmar que estem en possessió de la veritat! La base de l'existència i supervivència de la raça humana, de la felicitat i l'ésser absolut són les patates i les olives!! És el que ens manté vius i ens dóna força per continuar sempre endavant! Reflexioneu-hi... (jajajajaja)



Patates i olives, és clar...




DVD & MNK