Caminada Massalcoreig

Molt bon dia patateros i oliveres!

Ja tornem a ser aquí! Avui us explicarem com va anar la 5a edició de la Caminada Popular de Massalcoreig (Segrià), que enguany va tenir lloc el dia 5 de maig (si us voleu reservar la cita per l'any vinent, sempre l'organitzen pel primer diumenge de maig, el dia de la Mare!).

Com totes les caminades populars, es tracta d'una activitat que arrossega molta gent del poble i dels municipis veïns i que permet descobrir o "redescobrir" diferents racons i camins del terme alhora que vas fent petar la xerrada mentre cobrim quilòmetres.

Llestos?

5.5.2013  CAMINADA DE MASSALCOREIG


A Massalcoreig s'hi arriba per la A-2 direcció Saragossa. Cal agafar la sortida 436 Seròs-Fraga; als pocs quilòmetres direcció Seròs trobem la LV-7045 que ens porta fins al poble.

Ruta circular de prop de 23 quilòmetres amb poques complicacions, tret de la llargada de la mateixa, que surt de la Plaça Nova de Massalcoreig i que ens pujarà a Montllobé, i ens durà a la Badina i l'Aiguabarreig seguint el curs del riu Cinca.

Cal dir que també hi ha l'opció de fer la versió curta, d'aproximadament uns 12 kms i que comparteix el primer i darrer tram de la llarga.

Digne esment de la sortida, i un dels seus principals atractius, les zones de cultiu que travessarem i que la primavera fa que estiguin en plena explosió de color i olor (camps i camps d'arbres fruiters en flor! Quin espectacle!).

A les 8 del matí ja estem a la plaça Nova on com cada any ens espera un bon esmorzar amb sucs, cafè, llet i pastes.

Agafant forces que el dia serà calorós!

L'alcalde de Massalcoreig, com mana la tradició, ens dóna les darreres instruccions abans de començar i ens desitja una bona sortida.

Lo "sinyor" alcalde donant indicacions davant la paret del joc.

Comencem a caminar doncs!

Sortim pel carrer Nou direcció la Granja d'Escarp i passada l'escola girem a l'esquerra per endinsar-nos per camins que Mònica coneix tan bé de tantes i tantes vegades com hi ha passat de petita! Si David era el mestre de les anècdotes pels camins de la Caminada de l'Urgell (veure entrada al blog de 30 d'abril del 2013), aquest cop serà la Mònica qui reconeixerà tots els camins, costes, pantans, masos i pedres del camí! :)

És una bona hora per donar-li a les cames, sí.

Agafem el camí del Barranquet, amb el sol de cara i amb moltes ganes.

Mònica,Toni (i Queralt) i Tomàs pujant sense problemes. La sortida és apta per totes les edats!

Anem direcció E durant uns deu minuts i, al conegut com "els pinets", agafem un trencall a la dreta que ens durà pujant pujant fins a Bellavista, fem un gir i encarem direcció N-NE en una continua però suau pujada fins al límit del terme de Massalcoreig amb Seròs.

Vaya trio nois! Ruben, Carmel i Toni.

La serp multicolor deixant  Massalcoreig a l'esquena.

Cirerers a tota màquina!

Arribem a dalt a Bellavista, anem pel camí que divideix els dos termes, entre una àmplia plantació de cirerers en plena producció que ens acompanyarà durant un bon tros de camí fins que variem de nou la direcció i encarem direcció N ja anant de cara cap a Montllobé, el cim/serra del dia.

Montllobé al fons. Cap allà que anem!

Rubén, Carmel i Mònica, senderisme a tres bandes!

Seguim el camí principal que està força marcat i quan portem gairebé 5 quilòmetres agafem el trencall a l'esquerra, que en poc més de mig quilòmetre ens porta a travessar la carretera LV-7045 de Massalcoreig pel capdamunt de la costereta; estem al "Pantano del Vila".

Seguim direcció Montllobé, passem prop del Tossal Punxegut, que com el seu nom indica, és força punxegut. Sí. Clar. Normal. Com no! Aquí són gent de lògica aplastant! (algun dia explicarem els noms dels carrers del poble: "allà dalt", "allà dins", "callissó", "quatre cantons", ...).

Lo Tossal Punxegut i el trio la-la-la!

Un cop passat lo Tossal, comencem la pujada a Montllobé (on ja hi vam pujar l'any passat a la 4a edició de la caminada, però només va ser pujar i baixar pel mateix puesto. Enguany el recorrerem de punta a punta!).

Comença la pujada; lo Tossal ens queda darrera. Al fons veiem Montmeneu (494), el cim més alt del Segrià.

Encetem la pujada i ens trobem el primer avituallament a base d'aigua i fruita. No són molts metres de pujada, tot s'ha de dir, però es fan en un tram molt curt i això fa que sembli una pujada molt més dura del que realment és.

És a mitja pujada quan enganxem a Jordi i Judith, dos dels amics amb qui vam fer el Camino de Santiago el passat mes de setembre; des d'aquí i fins arribar de nou a Massalcoreig, farem el recorregut junts.

Gaspar, el que falta per fer el Quinteto Maravilla del Camino, també està fent la caminada, però li hem perdut la pista molt d'hora.

Policia de Los Angeles!

Les vistes des de dalt de Montllobé són precioses. Es veu perfectament Massalcoreig a l'esquerra, Torrent de Cinca davant mateix i Fraga a la dreta. Gaudim d'unes vistes privilegiades, amb els tres pobles rodejats de camps de fruiters a dojo, el riu Cinca - frontera entre Catalunya i Aragó -, Sant Salvador i el Pantà de Mequinensa.

Massalcoreig.  Al fons, la Granja d'Escarp, i més al fons, Mequinensa amb el seu castell.

La vall del Cinca i l'horta de Massalcoreig.

Fraga

Ens estem una bona estona per dalt de Montllobé, gaudint de les vistes, fent un munt de fotos i sentint-nos rodejats de les olors d'aquest cim, sobretot un profund olor a farigola (aquí conegut com "timó") que enamora i que a Mònica tants records li porta.

Només falta Gaspar per tenir l'Equipo del Camino! Dvd, Mnk, Judith i Jordi!

Caminant per Montllobé.

Seguim via direcció N per dalt de Montllobé i tot i que ens fiquem en una espècie de canal, al poc tornem a estar dalt de tot d'aquest característic cim. Les vistes segueixen sent molt generoses.

Senyalant Cases Noves! L'origen de la família Esteve!!

Catalunya-Aragó

Arribem al límit autonòmic entre Catalunya i Aragó. Una fita i una pintada a terra ens ho assenyalen. a partir d'aquí podríem dir que comença la baixada. Canviem direcció, ara E, cap al Mas de Volta (lloc de pelegrinatge de la colla del poble quan hi han les Perseides o Llàgrimes de Sant Llorenç). 

Mas de Volta (l'estan reformant?!)

Des del Mas de Volta la baixada és seguint un camí primer direcció S i després ja direcció E, que voreja tota l'estona el límit autonòmic. Baixem fins a Llitera (concretament pels terrenys del padrí Raimundo i de l'oncle Macià XD); tenim La Cobil davant mateix, just a l'altre costat de carretera, la C-45 de Fraga a Seròs.

Catalunya triomfant! ;D

La Cobil! Esmorzars per homes homes! I gasoil per cotxes cotxes!

Arribem a la falda de Montllobé i seguim direcció NO per un camí molt arreglat que ens porta a travessar l'autopista AP-2, que superarem per un pont. Just passat el pont, trobem el Mas de Roca, un lloc on antigament es rodaven els 'spaguetti westerns', degut a la característica orografia de la zona.

Per un grapat de dòlars!

Mas de Roca i  l'Stonehenge de Fraga... ¬¬'

Autofoto, com no! ; )

Just passat el Mas de Roca girem a l'esquerra i ens trobem un nou avituallament. Una mica d'aigua sempre va bé, i una peça de fruita, més encara.

Ep! Aquí cosí!

Descansem deu minutets, fem petar una mica la xerrada amb el jovent del poble i seguim. Anem paral·lels durant aproximadament dos quilòmetres a l'autopista i ens dirigim a la carretera de Fraga. 

Poc abans de passar per sota l'autopista ens trobem un altre cosí de Mònica que anava amb cotxe (ais, Macià Macià!!) animant a la gent que anàvem caminant... ¬¬'

Macià: "què voleu pujar o què?" lol

The Conga returns! XD

Passem ara per sota l'autopista i travessem la carretera de Fraga a Massalcoreig. A partir d'aquí agafem "el Muro", un camí que va paral·lel al riu Cinca durant aproximadament cinc quilòmetres fins arribar a l'Aiguabarreig i la Badina.

Anem a bon pas, els arbres fruiters a mà esquerra i el riu Cinca a mà dreta.

Caminant pel Muro. Ja falta poc!

Els arbrets a tot gas i Montllobé al fons.

Explosiu natural! Atenció amb el detall pels al·lèrgics!!

El riu Cinca, la frontera natural.

Passarel·la de l'Aiguabarreig.

Arribem a l'Aiguabarreig (confluència dels rius Cinca, Segre i Ebre) i a la Badina, lloc de concentració de pescadors experts i aficionats; un pel més enllà veiem el Mas de Barquer (per l'antiga barca que aquí travessava el riu en temps dels nostres pares). Girem aquí a l'esquerra, agafem el camí de la Barca (sí, de la Barca... ja us he dit que són moooolt lògics!) i amb Massalcoreig ja molt proper encarem el darrer quilòmetre de caminada.

Ja estem arribant! Victòria!

Arribem a la Plaça Nova, lloc de sortida de la caminada i després de mirar si ens ha tocat alguna cosa al sorteig (a Mònica li ha tocat una navalla suïssa d'aquestes amb mil estris; a David, res de res, com sempre, quina sort!) i comprar unes plantes per les mares, ens dirigim a fer un vermutet al Bar Esteve, conegut per tots com "Cal Fuster"... a veure si endevineu per què? XD

Biel vol unes olives... És clar! Patates i olives!!

Ho hem aconseguit!

Meri, Queralt (la participant més jove i valenta de la sortida!)  i Esther.

Sempre és un plaer i un orgull recórrer els "camins del poble" i conèixer més i millor la nostra terra i els nostres origens. 

Fins la propera amics!

DVD & MNK