Astúries I : Llacs de Covadonga i Majada de Belbín

Molt bona tarda patateros i oliveres!

Tal i com us vam comentar en la nostra darrera entrada, aquest estiu vam estar uns dies en una terra fascinant, Astúries, i vam aprofitar per fer diverses sortides per aquest verd país. 

La primera que vam fer va ser per anar als Llacs de Covadonga.

Vam arribar a Llames de Parres, el nostre centre d'operacions, prop de Cangas de Onís, el dia abans de pujar als llacs. 

Un cop instal·lats i desfetes les bosses ens vam desplaçar a la capital del Consello per donar una volta i fer una mica de turisme. Tal i com ens va passar quan estàvem a Getxo (veure entrada de juliol 2013), ens vam trobar (vés per on i quina mala sort, noi!) una fira gastronòmica!! (és que ens persegueixen! XD). 

A la fira, de productes asturians i portuguesos, coincidim amb la Cofradía de los Amigos del Queso Gamoneu, un formatge asturià que desconeixíem i que és quelcom extraordinari (a nosaltres no ens agrada el formatge... noooo...que vaaaa!!). Els cofrades, molt amables, ens n'ofereixen a tastar i ens expliquen el seu procés d'elaboració. N'hi ha de dos tipus: el de "valle" i, el que supera els sentits, el de la "majada" (pel què ens diuen, el formatge més car d'Espanya!). Ens expliquen que ja només el fan quatre formatgeries en tota Astúries: dues a Cangas i altres dues a la Majada de Belbín, als Llacs de Covadonga. Tot parlant, ens pregunten si tenim intenció d'anar als Llacs i quan els hi diem que la intenció és pujar-hi just l'endemà, ens aconsellen acostar-nos a la Majada per veure si tenim la sort de trobar-hi algun pastor que potser ens ensenyi com viuen i com elaboren aquest formatge.  

Els hi agafem la paraula mentre seguim fent uns "culines" i tastant més formatges! ;-)

Preparats?


14.8.2013  LLACS DE COVADONGA I MAJADA DE BELBÍN



Ens aixequem d'hora i anem en cotxe des de Llames de Parres fins Cangas de Onís i allà ens dirigim a l'estació d'autobusos perquè a l'estiu no deixen pujar vehicles particulars fins als llacs.

La pujada, un cop ja hem passat el Monestir de Covadonga (que visitarem a la tarda), és plena de curves i més curves... 11kms! La carretera és tan estreta que quan es troben un autocar amb un cotxe no poden passar. Imagineu-vos doncs quan coincidien dos autobusos! Maniobres angunioses per poder passar tots dos vehicles. Per la finestra, un precipici sota els peus! Confiem en la perícia dels conductors. 

Pare nostre que esteu en el cel... Que sí, que sí... Hi confiem!

Llacs de Covadonga, què venim!

Ruta de poc menys de quinze quilòmetres que ens porta des del Centre de Visitants Pedro Pidal, a la Majada de Belbín i d'allà, a les mines de Buferrera passant per l'Escaleru i novament pel centre de visitants. 
Acabarem el dia passant pels Llacs Ercina i Enol i farem una visita, per la tarda, a la Verge de Covadonga.

Pocs quilòmetres abans d'arribar al pàrquing  dels llacs ens trobem amb un visitant inesperat que ens farà la guitza durant tot el dia. L'estimada boira dels lleidatans. Una boira densa com un codony i que, com comprovareu més endavant, ens prendrà moltes instantànies.

Primers indicadors per anar a Belbín.

Baixem de l'autobús i passem pel Centre de Visitants Pedro Pidal, que és un centre d'interpretació sobre els Pics d'Europa. El centre és un lloc del tot recomanable per saber més sobre aquest Parc Nacional i ajuda, si cap, a fer-se una idea de lo majestuós que és. Quan sortim del centre veiem els indicadors per anar a Belbín. De moment breus pujades amb escales, tot molt verd i boirós.

Seguim les marques blanques i grogues de PR.

Arribem a un encreuament de camins. Hem de seguir les marques de PR. Passem pel Mirador del Príncipe que en condicions meteorològiques favorables ens hauria de mostrar unes magnífiques vistes de Vega de Comeya, una esplanada enorme enmig dels Pics que és el desaigüe natural dels Llacs de Covadonga..

Mirador del Príncipe... i de la princesa! ;-p

Des del Mirador seguim una pista molt ben marcada per on circulen els cotxes i furgonetes dels pastors de Belbín. Ens queden uns quatre quilòmetres fins a la Majada.

Quina tranquil·litat, quina bona vida.

Estem anant direcció S-SE. Primers dos quilòmetres en pujadeta suau i a partir d'aquí baixadeta fins la Majada de Belbín.

Eo! Autofoto!! No podia faltar! Caminant entre núvols!

La boira ens acompanya en tot moment i el paisatge en primer pla és molt bonic (més que res perquè en segon pla no es veu res XD). Roca i verd. Roca i verd. Maco maco. 

El Cantu del Hombre

Detall de la vegetació

Fem una parada en el camí quan arribem a la Majada de La Llomba. Sembla que a mesura que el dia avança, la boira va escampant. 

Majada de la Llomba

Segur que la boira s'acaba trencant.

Arribant a la Majada de Belbín.

Portem prop de quatre quilòmetres de ruta per un camí sense pèrdua, ben marcat i indicat. Ja veiem la Majada de Belbín. Es troba en una vall entre roques. Són sis 'cases' de pedra i quatre corrals. No veiem ningú. I aquí és on fan el formatge? Sembla increïble que encara ara hi hagi gent que visqui aquí. 

Majada de Belbín

A la vall veiem ovelles, cabres, rucs, gallines i porcs però seguim sense veure cap humà per la zona. Ens hi acostem més i finalment surt una dona que estava donant menjar als porcs. Quina sort!

Ens presentem i li expliquem la història d'ahir amb la Cofradía del Gamoneu. La senyora somriu i ens pregunta si ens agradaria veure on i com fan el formatge. Som uns privilegiats! Ens convida a entrar a la formatgeria (la cabana on tracten la llet) i el fumador (una habitació plena d'estanteries amb uns formatges com rodes, una foguera al terra i un petit forat per ventilar) on els formatges romanen un mínim de 2 mesos. Ens comenta que si haguéssim arribat mitja hora abans potser hauriem pogut pujar amb el seu home a les coves on es cura el formatge Gamoneu (mínim 6 mesos), a canvi d'ajudar-lo a pujar-n'hi un parell... a l'esquena! Ho haguéssim fet encantats! Us imagineu?! :D

La formatgeria, lleteres i llenya pel fumador

Estem una bona estona amb ella i ens quedem parats de la vida per aquesta contrada. S'hi estan de Setmana Santa fins el Pilar; cuidant el bestiar i fent formatges fins que arriba el fred. Una vida molt dura i a més amb el problema afegit dels llops. No és estrany que només quedin dos pastors que facin el Gamoneu i que el seu cost sigui tan elevat.

Deixem enrrere una nova i bona experiència.

Volem tornar al Centre de Visitants passant pel Valle de las Llampazas; la pastora ens indica el camí a seguir i ens diu que no ens refiem de la boira, que s'alça i torna molt ràpid i que molta gent s'hi perd per aquí. I quina raó tenia!

Pics d'Europa 

Ens dirigim direcció N primer per un GR que surt del mateix Belbín i als pocs metres, quan ja hem perdut de vista la Majada, per un PR. En aquesta zona, el camí ja no està tant ben indicat però tenim la sort que la boira ha escampat i fins i tot algun raig de sol ens saluda.

Pel coll del mig hem de passar. Cap problema. A la dreta, el Cantón de Texeu.

Ep! Ens vigilen!

 Pugem el coll, per un camí empedrat i just a l'altre costat ens assalta el dubte. 

Camí marcat, molt bé.

I doncs! Què ben condicionat!

Indicadors de GR on no hi haurien de ser. Semblen lògics però no coincideixen amb el nostre mapa. Tot i no sortir al mapa, decidim seguir-los (bé, serem sincers... Dvd decideix seguir per aquí en contraposició a Mnk que recomana seguir per on diu el mapa). 

Aquí està el problema. 

Punt de pèrdua

Trobem un cartell indicador que ens marca Covadonga per on estem anant nosaltres. En principi hauria de ser així. Però no ho és. El camí ni tan sols s'intueix i cada cop tenim més problemes per orientar-nos.

La senda es torna un bon fangar. I a sobre, la boira torna a baixar. I força ràpid!

El no-camí que seguim cada cop està més en pendent i la cosa sembla arriscada. No veiem que porti enlloc i no es veu cap indicador ni fita que indiqui per on seguir.

Molt maco tot però no anem bé!

Decidim fer mitja volta. Si la boira segueix imposant-se d'aquesta manera sempre podem tornar per on hem vingut. Arribem al punt de pèrdua i seguim per on ens indica el mapa que és baixant per un corriol.  

Ara sí, ja ho hem trobat! Seguim la vall.

Seguim la vall que ens ha de portar direcció W a la Vega de Comeya.

Ja hi som! (Serà veritat que les dones sempre tenen raó? >.<). Com hem dit, la Vega de Comeya és l'aigüera natural dels llacs de Covadonga i on es troben vestigis d'antigues cases on vivien els miners que treballaven a les mines de ferro i manganès de Buferrera. 

Busquem el GR que ens ha de portar de nou al pàrquing dels llacs i comencem una bona pujada fins arribar-hi. És el tram més dur del dia, sense cap mena de dubte.

Magnífiques vistes de la Vega de Comeya.

A mitja pujada ens trobem un pont de fusta i el famós túnel de l'Escaleru (bé, famós aquí a Astúries, nosaltres no n'havíem sentit a parlar mai, tot sigui dit... ;p).

Hem de dir que la pujada des d'aquí ja és més agradable i molt maca per lo verd i frondós que ens acompanya.

Passant pel pont

Entrada del túnel de l'Escaleru.

I sortida!

Aconseguit!

Un cop superat l'Escaleru, ja veiem el Mirador del Príncipe, el pàrquing i el centre de visitants. Només resta una petita pujada i ja hi som.

Busquem un lloc on asseure'ns, treure l'entrepà i qualsevol cosa per anar picant ... qualsevol cosa??

Patates i olives als Llacs de Covadonga!

La boira ha baixat de nou i ara realment no s'hi veu més enllà d'uns pocs metres. Acabem de dinar aquestes delicioses patates i olives... i un entrepà d'embotit asturià... mmm... boníssim; decidim anar direcció als llacs tot i que ja sabem què ens hi trobarem.

Enfilem direcció SE cap al Llac Ercina, passant per les mines de Buferrera.

L'any 1879 es crea l'explotació de les mines de Buferrera, de les quals se n'extreia cinabri, manganès i ferro, tot i que majoritàriament se'n treia benefici del manganès.

Aquest mineral s'extreia en cistelles i es baixava a Covadonga a mà o amb ruc (fins que es va decidir fer la carretera dels llacs i més endavant l'antic ferrocarril a Covadonga) per després portar-lo fins al port de Ribadesella, i des d'allà a França o Anglaterra. Van arribar a treballar fins a 500 miners. El complex prenia l'aigua dels llacs i es va haver de crear un dic al llac .

L'explotació es va mantenir fins 1979, quan es va decidir que l'activitat era incompatible amb la protecció de l'espai natural.

Mines de Buferrera

Amb la boira que hi ha, el fet de poder passar per dins de un parell de galeries fa que la sensació d'ésser en una veritable mina s'accentuï  L'aigua s'hi filtra per entre les roques i la fusta. Hem d'anar amb molt de comte de no donar-nos un bon cop de cap amb les travesses.

Cap a la mina! 

Ojooooo!!!! 

És com si estiguéssim en un altre planeta. El trajecte per les mines és curt; hi ha una quants planells explicatius de l'activitat duta a terme en aquesta instal·lació anys enrere i et dones comte de nou, i ja van unes quantes vegades avui, de lo dura que era la vida per esta zona.

Entrant a les entranyes de la Terra.

Mnk amb el monument als miners.

No us recorda a Nàmec? ;-)

Aquest darrer peu de pàgina no és gratuït. Dvd té la sensació de trobar-nos en un capítol de Bola de Drac. En qualsevol moment apareixerà Freezer buscant-nos les pessigolles. Ens haurem de transformar en Supervermuters!

Un cop sortim de les mines i després de passar per un bar-restaurant i un pàrquing arribem a una tanca. Darrera la tanca hi ha el llac Ercina. Passem la tanca i ens hi dirigim.

Una mica més i ens hi fiquem de quatre potes!

Llac Ercina. Sí...

El que hauria de ser una magnífica estampa es transforma en un no-res. La boira s'hi ha instal·lat fa moltes hores amb la intenció de quedar-s'hi fins demà. Caldrà tornar-hi! ; )

Ens dirigim al Llac Enol.

Llac Enol... o això diuen... ¬¬'

Bé. No s'hi pot fer res! La naturalesa és així. I nosaltres que som de Lleida ho sabem millor que ningú. Ja sabíem que les possibilitats de boira aquí eren altes però val la pena pujar-hi. L'excursió ha sigut molt maca i la Majada de Belbín una passada. Llàstima no poder disfrutar dels llacs en tot el seu esplendor. Si tornem a Astúries  és més que probable que féssim unes patates i olives a tocar de la riba de qualsevol d'aquests magnífics llacs. Us deixem un enllaç perquè vosaltres no us els perdeu: http://www.lagoscovadonga.com/los-lagos.php.

Ens dirigim de nou al pàrquing i fem cua per agafar l'autobús que ens ha de portar a Cangas de Onís. Farem paradeta a Covadonga per visitar el santuari i fer una cerveseta.

Santuari de Covadonga

Santa Cova 

Molt bona excursió pel primer dia que estem per terres asturianes. Molt recomanable per a tothom. 

Llàstima de boira, repetim, perquè sinó podria ser una de les millors sortides que hem fet mai; la verdor d'aquesta terra és difícil de trobar.

Puxa Astúries!

Puxa patates i olives!

MNK & DVD

PD) No us perdeu la propera entrada! Encara estarem per Astúries fent ruta! La RUTA. ;-)