Bon dia de nou patateros i oliveres!
Seguim a Astúries.
Un dia després d'anar als Llacs de Covadonga encarem una de les rutes més fantàstiques que hem fet mai: la Ruta del Cares.
El Cares és un petit riu que discorre per les províncies de Lleó i Astúries i que és afluent del riu Deva, que mor al Cantàbric. La espectacular "garganta del Cares" és una de zones més visitades del Principat per la gent que li agrada caminar.
Es tracta d'una ruta de 24 quilòmetres, anada i tornada, entre Poncebos i Caín. Només els tres primers quilòmetres són exigents, la resta, planeja que dóna gust i es tracta d'una ruta amb unes vistes sensacionals.
Avui les imatges seran les protagonistes de l'entrada ja que les paraules es van quedar pel camí.
15.8.2013 RUTA DEL CARES
Agafem el cotxe des del nostre centre d'operacions a Llanes de Parres i enfilem direcció Cangas de Onís, una vegada allà, agafem la AS-114, una bonica carretera que va travessant diversos pobles fins Arenas de Cabrales i des d'allí, desviament a mà esquerra fins Poncebos, lloc d'inici de la citada ruta. Cal dir però que la ruta pot fer-se en ambdós sentits, començant-la des de Caín.
A mig camí trobem un mirador a un dels objectius de les nostres sortides per Astúries: el mític Urriellu o Naranjo de Bulmes.
 |
| Aquí el tenim, al centre de la imatge, impressionant i inconfusible. |
Tenim intenció d'encarar la pujada al Naranjo de Bulmes el proper dissabte si les boires ens ho permeten. Avui, com es pot comprovar, fa un dia esplèndid per intentar-ho, però hem decidit fer la Ruta del Cares perquè a la tarda tenim en ment una altra activitat, la Ruta'l Quesu y la Sidra, i si féssim l'Urriellu no arribaríem a temps.
Poc abans d'arribar a Poncebos ens trobem tallada la carretera, i tot i ser bastant d'hora ens diuen que al poble tots els pàrquings estan plens. Hem de pensar que avui és 15 d'agost, dia festiu a tota Espanya. Hem de deixar el cotxe a 2 Kms de Poncebos i anar amb autobús fins l'inici de la ruta.
Deixem el cotxe a la zona de 'apareamiento'. Sí. Zona de APAREAMIENTO, no us enganyem, mireu sinó la prova (aquests asturians tenen de tot! N'hem d'aprendre tant els catalans! ;-p):
 |
| Pàrquing d'Apareamiento XD |
Des d'aquest pàrquing de disbauxa i diversió fins el començament de la ruta hi ha encara no 2 quilòmetres i uns autobusos que van fent el trajecte cada dos per tres i que et deixen al Funicular de Bulnes.
Travessem el pont i seguim la carretera que discorre paral·lela al riu Cares, deixant a la nostra dreta infinitat de restaurants i hostals que viuen d'aquesta ruta.
La carretera es transforma en una pista de grava on hi ha multitud de cotxes aparcats a cantó i cantó.
 |
| Una primera vista endarrere. |
Arribem a un punt d'informació on ens informen de la durada del trajecte i que el primer tram, d'uns tres quilòmetres aproximadament, fins los Collaos és bastant dur (no ens espantaran). Agafem un trencall a la dreta i enfilem la Ruta!
 |
| 3 hores fins Caín. |
 |
| Parets de roca i l'Urriellu que hi sobresurt. |
Tal i com ens han comentat i ja sabíem, la pista perfectament marcada, i contínua pujada durant aproximadament 3/4 d'hora sense descans.
Força gent avui diumenge fent la ruta. La calor comença a picar.
 |
| Aquí tenim el Cares! |
 |
| Companyes de viatge. |
 |
| Canal de Sabugo, 1100m de desnivell. |
 |
| Arribem a la part més verda de la ruta. |
Tot i que sembli increïble, quan la ruta del Cares agafa unes tonalitats verdoses més intenses és quan ens endinsem a la comunitat de Castella Lleó i deixem Astúries.
 |
| Límit provincial i autonòmic. |
 |
| Aquí va fer King Kong en Peter Jackson! No? |
 |
| Puente Bolín |
 |
| Al fons, el Puente de los Rebecos. |
 |
| Quina postal! Això és impressionant!! |
Ja estem arribant a Caín. Passem la presa del riu a la vora d'aquest poble de la província de Lleó. Un poble que com comprovarem a l'hora de dinar, viu per i només de la ruta del Cares, a l'igual que el poble de sortida, Poncebos. Hostals, restaurants, quioscs.. perfecte. Treball per molta gent.
 |
| Presa del Cares. |
Ja estem a Caín. És hora de dinar; la gent fica els peus al riu (l'aigua geladíssima) i dina allà mateix. Nosaltres en dirigim al nucli de cases i ens mengem el nostre entrepà acompanyat de les inseparables patates i olives.
 |
| Patates i olives a la vista del Cueto Agudos |
Hem trigat prop de tres hores i mitja per anar de Poncebos a Caín, parant a fer unes desenes de milers de fotos.
Mitja hora per dinar.
És quan estem gaudint de les vistes que tenim des de la terrasseta on ens trobem sota una bona ombreta agraïda quan ens donem comte alarmats que si volem arribar a l'hora a la 'Ruta'l Quesu y la Sidra' hem de fer la tornada en menys de dues hores; hem de tenir temps d'arribar a Poncebos per agafar un autobús que ens porti al pàrquing on tenim el cotxe, canviar-nos de roba i refrescar-nos una mica i fer via fins Asiegu, el poble on hem de fer la visita i degustació del Cabrales i la sidra més autèntics.
 |
| Tornem-hi! |
Tornem per on hem vingut (és l'únic camí possible) però ara a un ritme molt alt, sense parades i sense gaires fotos (bé, aquesta era la intenció; finalment, el ritme ha hagut de ser infernalment alt perquè de tornada hem tingut unes vistes que lògicament a l'anada teniem a l'esquena. Fotos flash! Vía! Ràpid!
Ho aconseguim. En menys de dues hores hem fet la tornada des de Caín sense cap entortelligada! Som uns cracks!! (modèstia apart ;-p)
Pugem a l'autobús i ens dirigim a la famosa Zona de Apareamiento, on ens cambiem de roba i ens dirigim a Asiegu per tastar una mica de Cabrales i una molta de sidra casolana.
 |
| Quin escanciador noi! Quin estil! Tot esforç té la seva recompensa! |
Com podeu veure en les fotos anteriors, el bon aspecte de un veritable Cabrales D.O. i que la sidra, tal i com ens van comentar, plou del cel, tot i que no ens esperàvem que fos tan literalment!
Molt molt recomanable la Ruta'l Quesu y la Sidra per conèixer tot el referent a la fabricació d'aquests dos productes típics asturians i la vida i història del poble. L'explicació apassionada i detallada dels pagesos que ens acompanyen, el passeig pels voltants d'Asiegu, la visita a la cova on es guarden i curen els Cabrales i la "espicha" espectacular; com podeu comprovar, només tenim bones paraules per aquesta experiència que ens apropa a la gastronomia, els paisatges i la cultura asturiana.
Dissabte, si el temps ho permet, pujarem al Naranjo de Bulnes.
Dissabte, si el temps no permet pujar al Naranjo, tenim una alternativa preparada que us encantarà!
Puxa Astúries patateros i oliveres!
MNK & DVD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada