Molt bon dia patateros i oliveres!
Tercera i darrera entrada de la nostra humil trilogia per terres asturianes. Darrers dies per aquestes acollidores terres i primera petita decepció matutina; tal com us comentàvem en la darrera entrada, la intenció d'avui era pujar al mític Pic Urriellu, més conegut com Naranjo de Bulmes, però la sempiterna boira no ens ho permetrà; almenys durant aquestes vacances.
Un cop ens llevem, al nostre centre d'operacions de Llanes de Parres, ens trobem la següent estampa dels pics d'Europa:
 |
| Pujar i no veure res... malaguanyat! |
Tenim les bateries d'energia carregades al màxim mercès a la superfabada que vam menjar el dia anterior en un restaurant a tocar d'Oviedo (als què vulgueu, ja us en donarem l'adreça! ;-)). La intenció era bona ja que avui volíem pujar fins a la Vega de Urriellu (900m de pujada acumulada), on hi ha el Refugio J. Delgado Úbeda a peus de la gran pedra calcària piramidal tan coneguda dels Pics d'Europa. Caldrà doncs buscar una alternativa per ajudar a fer baixar el més típic menjar asturià i alleugerir l'estómac! XD
Descartada l'alta muntanya, a causa de la boira tant habitual per aquestes contrades i altures (recordeu què ens va passar el dia que vam pujar als Llacs de Covadonga), i després de barallar diverses opcions, ens decidim per la ruta del Camín Encantau.
L'excursió d'avui serà un viatge de llegenda a través del temps durant el qual ens creuarem amb fades, follets entremaliats i, fins i tot, amb serps alades de la mitologia asturiana!
No perdeu la pista, seguiu la senda amb nosaltres i gaudiu amb tots els sentits d'un camí encantador! ;-)
Benvinguts al Camín Encantau!
17.8.2013 EL CAMÍN ENCANTAU
Tornem a agafar l'AS-114 des de Cangas de Onís i un parell de quilòmetres després de Benia de Onís, trobem una rotonda i enfilem direcció sud seguint l'AS-115. Nou quilòmetres de força corbes entre un paisatge molt verd, cal anar amb compte de no passar-se la sortida al poble de La Venta, on comença el Camín Encantau. Hi han indicadors del pàrquing (en aquest poble 'zona de aparcamiento', no 'de apareamiento'... catxis!).
Camí perfectament marcat i amb fites clares en els punts on un podria desorientar-se.
 |
| "Reunión de Trasgos" |
"Los trasgos os dan la bienvenida a la ruta encantada. No la llaman así por nada. Está repleta de sorpresas, unas más agradables que otras. Así que tened los ojos bien abiertos y no os salgais del camino."
Així ens avisa el primer dels diferents cartells que ens trobarem al llarg d'aquesta ruta i que acompanyen a cadascuna de les figures tallades en fusta del Camín Encantau. Ens trobem al mateix pàrquing on hem deixat el cotxe a la vora del riu San Miguel.
Ens fa molta gràcia el poder fer aquest camí, pensem que avui pot ser un bon dia!
 |
| Per aquí patateros i oliveres! |
Creuem la carretera i ens trobem...
 |
| El Jugador de Bolos |
"Los bolos son como la vida. Hay que tener paciencia, serenidad, decisión y al final, algo de suerte."
Tornem a creuar la carretera i seguim un camí que va paral·lel al riu San Miguel, molt ben condicionat, net i polit, és una delícia passejar per aquí.
Anem seguint la senda, ja hem deixat enrere el pàrquing i la pista de bolos de Las Ventas, tornem a creuar la carretera i comencem a pujar, primer poc a poc dintre d'un bosc mixte de castanyers, freixes i avellaners.
 |
| Camuflat en plan Comando. |
 |
| Dvd i el seu inseparable mapa! |
Estem arribant al nucli de Gomezán...
 |
| El Sumiciu |
"Dicen que no existo. Pero cuando desaparece algo todos se acuerdan de mí. Mira bien en tus bolsillos antes de seguir tu camino, no acepto reclamaciones. Además, no existo... ¿O sí?"
La manera de treure's de sobre al Sumiciu i recuperar els objectes o les persones perdudes és molt simple, s'ha de resar una oració a Sant Antoni però sense cometre cap error, sinó, el que hem perdut no ho recuperarem mai!
Les vistes des d'un dels punts més alts de la ruta són excepcionals. La vall d'Ardisana se'ns obre davant i darrera nostre en una successió d'altiplans salpicats per petits nuclis urbans. Tranquil·litat absoluta. Astúries ens ha enamorat.
 |
| La vall d'Ardisana |
Tan lluny de casa i ens trobem una petita mostra de folklore català que hem fotografiat per gairebé tots els cims catalans i que, sense cap dubte, els muntanyencs reconeixeran (bé, folklore qui diu folklore no... però sí una tradició força curiosa i nostrada). No sabíem que per Astúries també hi haguessin pessebres perduts per rutes i cims! Serà que no és cosa nostra? O.O
 |
| El disseeet d'agooost, fum fum fum! |
Arribant al nucli de Malateria...
 |
| Verd, molt verd arreu. |
I just passat Malatería...
 |
| El Hombre del Sacu... i té! És blaugrana!! XD |
"¿Te asusté? No, claro que no. De día sois todos muy valientes. Ni al hombre del saco le temeis. Pero en estos bosques es fácil perderse, y no soy lo más temible que vas a encontrar."
 |
| Un dels milers d'horreos asturians. |
Sortim de Maleteria, enfilem direcció W per una carretera asfaltada. Els paisatges són magnífics. De sobte, en la llunyanía i més ràpida que ningú Mnk veu uns amics seus que recordareu d'una antiga entrada, concretament la de Mallos de Riglos. Ens haurem de fer els morts per a que vinguin? ;-p
 |
| Guaita'ls!! Allà estan! Els veieu? |
 |
| Sense paraules |
Arribem a uns grans camps de blat de moro i llavors abandonem la carretera a l'esquerra i durant un trajecte aproximat de dos quilòmetres, fins el nucli de Villanueva, ens trobarem no un, ni dos, sinó tres trasgos!
Seguiu-nos!
 |
| A ras de blat de moro! |
I els tres trasgos que ens trobem...
 |
| El Pataricu |
"Soy el Pataricu. Puede que solo tenga un ojo, pero te llevo vigilando desde que llegaste. Dicen que me alimento de niños pero es mentira, solo el dia de mi cumpleaños. ¿Adivinas qué día es hoy?"
Es tracta d'un gegant mitològic d'un sol ull que viu a les pedreres i penya-segats, prop del mar i que no coneix el foc. S'alimenta de tot tipus d'éssers que viuen al mar però el que més li agrada són els nàufrags crus. Toma ya!
 |
| El Diañu Burlón |
"Soy el Diañu Burlón y nunca podrás atraparme. Ni los romanos pudieron, y esos sí eran listos, no como tú. Puedo cambiar de forma y engañarte para que hagas lo que yo quiera. Ay, que tontos sois los humanos!."
El Diañu Burlón és un ser mitològic que es pot transformar en diferents criatures, per exemple, un moltó. Li encanta fer bromes pesades, com deixar el cansat caminant es munti a sobre seu per llavors cavalcar a molta velocitat mentre va augmentant de tamany.
 |
| El Nuberu |
"Soy el Nuberu. Yo mando sobre la lluvia y los vientos. El relámpago es mi látigo y el trueno mi voz. ¿Quieres llegar seco al final de tu camino? Pues respeta a la naturaleza o tendré que enfadarme."
Arribem al nucli de El Palaciu on trobem una font (la fuente del Cañu) on ens podem refrescar una mica i on ens espera...
 |
| El Segador |
"Aquí hasta las guadañas están vivas. Y si no cuidas de ellas, ellas dejan de ayudarte."
 |
| El Cuélebre |
"Soy el Cuélebre. La serpiente alada que custodia tesoros y princesas. ¿Quieres llevarte el tesoro o a la princesa? Puedes intentarlo, pero ya me he comido a muchos valientes como tú en los últimos tres mil años."
La tradició el descriu amb una gran boca d'esmolats ullals per on escup sofre i foc. Els seus ulls són brases incandescents, tot el cos es té recobert d'escates i de la seva esquena creixen ales de ratpenat.
Respecte al tema del tresor o la princesa vam decidir entrar a un bar i mentre preníem un petit refrigeri acompanyat (com no!!!) d'unes patates i olives discutir-ho. ;-)
 |
| El tresor, oi? |
Un cop hem fet el vermutet i hem decidit mirar d'endur-nos el tresor, perquè la princesa ja la tenim a casa, emprenem de nou el camí direcció Ricaliente que és el punt final del Camin Encantau.
 |
| Camins de patates i olives 100% |
Encarem el darrer tram de la ruta direcció N. Els paisatges que ens acompanyen, la Vall d'Ardisana val molt la pena. Ha sigut molt bona elecció fer aquesta ruta avui i ens acosta, encara més, a la bella cultura d'aquesta terra.
 |
| Sense paraules II |
 |
| Postal |
I seguim trobant-nos "amics" pel camí...
 |
| La Llavandera |
"Si me ves es que las malas noticias no tardaran en llegar. Hoy seré buena contigo, pero otra vez si me oyes cantar mientras lavo la ropa mejor echa a correr."
És un personatge bo i dolent alhora.
Es diu d'ella que els turistes desorientats se la troben atrets pel soroll de les seves pales. La llavandera acostuma a ofegar a molts d'aquests visitants perquè no li agrada sentir-se observada. En canvi també es diu que aquesta dona col·labora amb l'extinció d'incendis i ajuda a gent gran que té problemes.
 |
| El Busgosu |
"Soy el Busgosu. Amo y señor de los bosques. Soy tan viejo como el musgo y tan astuto como el zorro. Espanto a los cazadores que quieren matar a las criaturas que aquí habitan y si te pierdes te ayudaré a salir del bosque. Eso si te has portado bien con él. ¿Lo has hecho?"
Es diu del Busgosu que és un enemic acarnissat de llenyataires i caçadors que fan malbé el bosc, no dubtant en espantar-los fins fer-los caure per un barranc, i que és inútil perseguir-lo perquè no es deixa agafar mai. En canvi, és inofensiu amb qui entra sense maldat al bosc i si es perden, els ajuda a trobar la sortida.
És quan estem ja quasi a l'entrada de Ricaliente que ens trobem potser la figura més sorprenent...
 |
| La Manona |
"Que se detengan los que no respetan la naturaleza y sus leyes. Que continúen su
camino los que aún creen en mundos ocultos y seres mágicos."
Es tracta, com podeu comprovar d'una gran mà que té la virtut d'enredar-ho tot. Trastornant tot el que passi en una casa o en les terres de treball. Una de les seves principals aficions consisteix en prémer el coll i el pit de la gent que dorm provocant-los malsons i dificultats respiratòries.
Déu n'hi do la Manona, no? XD
Bé doncs, ja estem dins Ricaliente, travessem el pont que travessa de nou el riu San Miguel i ens trobem la darrera figura de la ruta:
 |
| La Castañera |
"¿Habéis disfrutado de la ruta?. Os vendrían bien unas reconfortantes castañas,
¿verdad?. Y a mi no ser de madera. No te digo".
La principal característica d'aquest petit i bonic poble és la gran quantitat d'hórreos que té (més de 20!).
 |
| Conjunt d'Hórreos de Ricaliente |
 |
| El pont sobre el riu San Miguel |
Ara ja només cal tornar a la carretera que va paral·lela al riu i enfilar els darrers tres quilòmetres de ruta amb tota la calma, gaudint del paisatge, de la gran quantitat de bestiar que ens trobem a banda i banda de la carretera (cavalls, vaques, rucs...) i de les vistes de la Sierra de Peña Villa al fons.
 |
| Pos au, a dinar que comença a apretar la gana! |
 |
| La Ponderosa diu! XD |
 |
| Autofoto encantada! |
Fa un dia perfecte! Trams de solet, trams d'ombra, camí planer i unes bones converses fan que ben aviat arribem al punt de sortida i donem per finalitzada aquesta nova sortida.
 |
| Iep companys! |
Ruta molt molt recomanable per una vall, la d'Ardisana, que ens ha portat a conèixer diferents figures de la mitologia asturiana. El dia que havíem de pujar el Pic Urriellu i que la boira ens ha impedit accedir-hi, ens ha portat a descobrir aquesta ruta de la que no n'havíem sentit parlar mai... casualitat o màgia? ;-)
La sortida és especialment indicada si hi ha canalla pel mig, de ben segur que els agradarà l'aventura de descobrir tots aquests personatges.
Si aneu a Astúries, esperem que les sortides que hem fet per aquesta meravellosa terra us serveixin de guia i les podeu gaudir tal com nosaltres hem fet.
Tot i que ens han quedat moltes coses a fer, i que esperem poder fer en una altra ocasió (està clar que tard o d'hora tornarem), ens enduem un record magnífic d'Astúries.
Puxa Astúries!
MNK & DVD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada