Puigsacalm

Molt bon dia patateros i oliveres!

Aquest mes complim un any d'existència!!

Moltes felicitats vermutaires i gràcies per acompanyar-nos!! :-)

Tornem a Catalunya després de la setmaneta que vam passar a l'agost per Astúries. 

Al setembre vam anar a fer els Cingles del Bertí i a l'octubre vam encarar un altre cim clàssic i mític que és força entretingut i no presenta cap dificultat extra.

Com dèiem, es tracta d'un dels cims més clàssics de l'excursionisme català. Tornem a la Collada de Bracons un any després de fer-ho en la nostra primera entrada al blog (ai què ràpid passa el temps! *_*). Deixem doncs l'entrada dels Cingles del Bertí per a la propera nota i celebrem l'any de vida del nostre blog amb la mateixa serra que el va iniciar: la Serra de Curull. Encarem el 2014 amb més ganes de muntanya si cap!

Avui pujarem al Puigsacalm acompanyants de la llum i el color que només la tardor sap i pot oferir. Amunt!


20.10.2013 CIM DEL PUIGSACALM


Sortim de Vilanova ben d'hora per pujar per la C-17 fins passat Vic, agafem la C-37 i tal i com vam fer en la nostra primera entrada al Pic de l'Àliga deixem la carretera just abans d'agafar el túnel més llarg de Bracons. Arribem al Restaurant Piguillem (on en aquella ocasió vam deixar-hi el cotxe) i agafem la carretera antiga d'Olot a Vic (Bv-5224), la famosa carretera de la Collada de Bracons.

Just al canvi de província entre Barcelona i Girona tenim intenció de deixar el cotxe aparcat, però ens donem compte d'una situació amb la qual no comptàvem i que ens farà variar la ruta d'avui.

En el moment que agafem la carretera del Coll de Bracons, la boira ens envolta. Per moments estem temptats de fer mitja-volta i deixar-ho per un altre dia però finalment decidim seguir endavant, sembla que la boira es vol trencar. Confiem que no ens espatllarà ni les vistes ni el camí.

La boira no ho va fer, com podreu comprovar més endavant; el que sí que ho va fer, va ser la 4a edició del Puigsacalm Extrem. 

Sí noi. 

El primer problema, aparcar. Arribem i ens quedem estranyats... Ens trobem centenars de milers de cotxes als vorals de la carretera! Hem d'aparcar força lluny d'on hem de començar la ruta preguntant-nos què déu passar.

Resulta que hem anat a coincidir amb un dia de cursa de muntanya que fa el mateix recorregut que nosaltres!

Segon problema: ens avisen que els primers corredors estan a punt d'arribar on ens trobem i ens comenten que si volem fer el Puigsacalm, anem per la Font Tornadissa en lloc de pels Tosells que és per on havíem pensat. La idea era poder fer les grimpades que ens trobarem cara amunt i no de baixada.

Ens enfilem per les roques que hi ha a tocar de la carretera fins trobar el pal indicador que marca el camí a seguir.

Quina gentada! I no us ensenyem l'altra banda on hi ha
la caseta de la cursa amb els organitzadors i les xuxes! ;-p

Creiem que pels camins fressats de la collada de Bracons hi cabem tots, els que corren per la muntanya i els que hi caminem, així que decidim seguir amb la primera idea. El camí és força ample. Ens anem trobant les fites de la carrera en el nostre recorregut i això ens guia fàcilment.

Sí, només cal anar-les seguint

Seguim el GR-151.1 que porta a la Collada de Sant Bartomeu fins que arribem, després d'uns 350m, a una raconada on hi ha un arbre que ens marca una desviació a mà dreta que hem de seguir per passar pels Tosells, el Gros i el Petit. Atenció en no sartar-se'l!

Queda clar, oi?

L'ambient és força humit tot i que la boira gairebé ha desaparegut i només s'intueix entre els arbres a les valls. Ens creuem amb un atleta. Ens apartem i ell passa sense problemes.

Vinga, som-hi, que això no és res!

Ens anem acostant al Tosell Petit i la circulació d'atletes per un camí cada vegada més estret i empinat fa que cada vegada més sovint ens haguem d'apartar i apartar i apartar i apartar.

No volem que les seves marques personals es vegin afectades per culpa nostra (;-p), així que decidim tornar per on hem vingut i seguir la ruta al Puigsacalm per la Font Tornadissa.

Tornem avall i arribem de nou al desviament que havíem agafat del GR. En aquest punt, el que fem és seguir el GR en direcció NW fins a la Collada de Sant Bartomeu. 

Cal escoltar la natura... Una abraçaaaada!!!

El camí ens porta força records ja que és la segona vegada que passem per aquí en menys d'un any, tot que no hi ha la fullaraca de la primera vegada! El recorregut, en lleugera pujada entre fagedes majestuoses, és espectacular.

El pendent creix una mica com més ens anem acostant al Coll de Sant Bartomeu. Un cop arribats al Coll, si anéssim carenant direcció E-SE, aniriem a petar al Pic de l'Àliga; nosaltres el que fem és seguir el GR direcció N cap a la Font Tornadissa i per fer això hem de passar per sobre d'un filat.

El camí es segueix clarament pel sempitern mantell de fulles que trepitgem des de gairebé el començament de la ruta. 

No hi ha pèrdua.

La humitat va fent.

Clariana enmig del bosc

Seguim caminant sense pausa i gairebé planejant per un molt agradable bosc fins arribar a la Font Tornadissa.

El retorn de l'ampelmann! 

Poc abans d'arribar a aquest bonic racó hem de fer un petit esforç ja que tenim una pujadeta que ens fa guanyar alçada en pocs moments. Res de l'altre món.

   

              

Arribats a la font, aprofitem per fer quatre fotos abans d'encarar la forta pujada que ens ha de portar als Rasos del Manter. 

Pel davant...

...i pel darrera!

Hem de deixar el GR a la nostra esquerra i seguir direcció N passant a la vora d'impressionants faigs. Guanyem alçada ràpidament. El bosc dóna pas al prat i a les vistes de l'entorn entelades per la boira. 

Un cop arribats als Rasos del Manter (1389 m), seguim paral·lels a un filat que ens queda a la nostra esquerra.

Nosaltres, cap al Puigsacalm!

Una petita pujadeta més i arribem al Ras de les Civaderes, on trobem una porta de fusta a la nostra esquerra que hem de franquejar. Ens introduïm en una zona boscosa i humida direcció el Coll dels Clivillers. 

                       

Als poc metres trobem una desviació a mà dreta que ens porta al Puigsacalm pel Pas dels Burros, nosaltres seguim recte, cada cop més propers al cim.

Pel pas dels burros no. Avui no.

Per aquí sí!

És o no impresionant!?

Darrer esforç per assolir un nou cim. Trencall a mà dreta i pujada poderosa amb desnivells de fins el 35% abans de coronar el Puigsacalm (1515m).

Ja queda menys! Amunt!

I per fi...

Una senyera, una senyora i Dvd i Mnk al cim! :D

Les vistes a causa de la boira no són res de l'altre món... és més... no es veu res! XD Ens fem quatre fotos per immortalitzar el moment i decidim arribar-nos fins el Puig dels Llops. Farem un altre cim i potser les vistes des d'allà seran millors.

Descendim i carenem direcció N-NE.

Tot un plaer passejar per aquí però ull amb les relliscades!

En menys de quinze minuts ens plantem davant del sortint que és el Puig dels Llops amb la seva peculiar forma. Sembla que aquí la boira no és tan densa.

Ja gairebé hi som!

Segon cim del dia! Puig dels Llops (1486 m)

Olot i els seus volcans als nostres peus.

Per fi podem gaudir de les vistes! La Vall d'en Bas s'obre davant nostre i la zona volcànica de la Garrotxa se'ns presenta majestuosa.

La perspectiva del Puigsacalm acariciat per la boira des d'aquí és fantàstica.

El Puigsacalm des del Puig dels Llops. 

Comencem a tenir gana. Descendim del Puig dels Llops i a la vora del camí de tornada treiem els nostres entrepans i les nostres...

...patates i olives als faigs del Puigsacalm! ;-)

La tornada la farem pel mateix camí d'anada fins el Ras de les Civaderes on en lloc de continuar cap a la Font Tornadissa seguirem carenant i desgrimparem el Tossal Gros i el Tossal Petit (per on voliem fer l'anada, vamos!).

Eo! Soc aquí, mimetitzat amb l'entorn. M'heu vist?

Paratges espectaculars.

Hem de tornar en plena tardor!

Ja estem a la porta de fusta del Ras de les Civaderes.

Arribats al Ras de les Civaderes, com hem dit abans, anem direcció SW carenant per la Serra de Puigsacalm.

La Serra dels Llancers

La pista al començament és força clara però a mesura que ens acostem al Tosell Gros es va difuminant i per moments la perdem.

Fins aquí està bastant clara la cosa.

Sense paraules.

Se'ns apareixeran las meigas?

La gran quantitat de fulles que trobem pel camí ens fan agafar un parell de vegades una direcció incorrecta, la senda es confon amb facilitat. Trobem diferents senders en totes direccions, les fulles dibuixen camins inexistents, i estem moltes vegades en la zona obaga de la serra però la intuició i la brúixola ens guien fins el Tosell Gros sense perdre la calma en cap moment. Recordeu sempre quan aneu a caminar de portar un bon mapa de la zona! Sabem que el Tosell està al SW.

Hi arribem! Hem de fer una bona desgrimpadeta per una canal per superar-lo i acte seguit ens trobem el Tosell Petit que també hem de desgrimpar. Sense problemes, arrosseguem una mica el cul i llestos!

El Tosell Petit un cop baixat.

La senda des del Tosell Petit està força clara i ens porta al lloc on aquest matí hem fet mitja volta a causa dels atletes. Contínua baixada fins trobar-nos de nou el GR151.1 i finalment, sense adonar-nos-en, arribem a la carretera del Coll de Bracons on tenim el cotxe.

Una excursió magnífica!

Ens declarem uns enamorats d'aquesta zona; no us extranyi que hi tornem de nou, ens hem quedat amb ganes de fer el Pas dels Burros (una alternativa amb algun tram amb cordes que diuen ofereix unes vistes espectaculars) i segurament serà en plena tardor per gaudir d'aquest joc meravellós de llum, colors i paisatges. 

Enhorabona als vencedors de la carrera!

Fins la propera patateros i oliveres!

MNK & DVD