Molt bon dia patateros i oliveres!
Benvinguts de nou a una nova entrada d'aquest, el nostre (vostre), bloc vermutaire!
En aquesta ocasió us explicarem les nostres primeres passes amb unes raquetes de neu als peus.
La primera intenció era anar a la Vall d'Aran a provar aquests estris però la coincidència del cap de setmana de Carnaval a Solsona i les ganes que teníem de viure'l, va fer que canviéssim de destinació i ens decidíssim per l'estació més septentrional de Catalunya i on Dvd hi anava de petit amb els pares a fer baixades amb plàstics (sí, ho heu llegit bé, amb plàstics... quins temps aquells! i lo bé que ens ho passàvem!).
Coincidint doncs amb el Carnaval de Solsona, vam establir el nostre centre d'operacions prop de Clariana de Cardener, a Cal Bernoi, on vam trobar-nos com a casa i mimats fins el més mínim detall (una salutació Marc!).
En aquesta ocasió no vam fer cim però la sortida va ser genial. Us l'expliquem!
2.3.2014 RAQUETES PEL PORT DEL COMTE
Sortim del nostre centre d'operacions després d'esmorzar i ens dirigim a Port del Comte pel Coll de Jou (aquest nom ens porta records... Us hem parlat mai de la Mola de Colldejou al Baix Camp? Un dia d'aquests ho farem ;-)).
Ens trobem molta boira per la zona de Solsona i Lladurs, però a mesura que guanyem alçada, queda fonda i la superem. Sembla que ens acompanyarà un dia perfecte.
En poc més de 45 min ens plantem al primer pàrquing de l'estació per llogar les nostres raquetes (6€p/p) i acte seguit, tornem a agafar el cotxe i pugem fins el pàrquing l'Estivella, on comencen totes les rutes de raquetes de l'estació. L’Estivella és una àrea d’esquí alpina del Prepirineu català. Sí, parlem de Port del Comte i, pel que diuen, del seu sector més alpí, seductor i secret.
Ruta circular d'uns 9 km on els primers cinc quilòmetres i mig són en una constant pujada, desnivell d'uns 400m i part final de baixada ràpida i senzilla per una pista d'esquí.
Iniciem la ruta al Clot de la Vall, al pàrquing d'Estivella. Tot perfectament indicat. Nosaltres avui seguirem la ruta taronja que porta al Pedró dels Quatre Batlles.
 |
| Primera autofoto del dia (ai no... que antics... un selfie home!) |
Com hem trigat una mica en llogar les raquetes i arribar fins aquí (i ahir, tot sigui dit, vam estar de parranda amb els Gegants Bojos de Solsona!) creiem que potser no ens donarà temps a fer cim, però bé, l'objectiu del dia és habituar-nos, provar i gaudir d'aquests nous peus de plàstic. I si ens animem, com tot apunta, buscarem alguns cims amb raquetes per més endavant! ;-)
 |
| Atenció al mar de núvols de fons, la boira que hem superat tot pujant. |
Comencem la caminada amb molta gent fent rutes i moltes famílies que es queden a la zona propera al pàrquing per jugar amb la canalla, recórrer la pista blava, fer ninots i batalles de neu, baixar amb trineus (els sacs del s.XXI),... en definitiva, gaudint de la neu en família i grups d'amics. Hi ha molt d'ambient.
 |
| Està bastant clar per on anar, oi? |
Es camina a bon ritme. El camí està ben definit, pujada suau. El mar de núvols que hem travessat aquest matí amb el cotxe no falta com fons a les fotografies.
 |
| Míster! |
A mesura que anem pujant, ens anem girant i veiem les pistes de la Bòfia en una perspectiva esplèndida.
 |
| Quin dia més guapo! |
 |
| No donem a l'abast intentant no perdre detall. |
 |
| 'Nem bé. No hi ha pèrdua :-) |
El dia acompanya, durant la pujada fa força calor, i ens hem de treure les jaquetes, els guants... tan preparats que veníem nosaltres! ;-p
 |
| Autofoto raquetera! Que no falti! |
Arribem a la bifurcació de rutes. La vermella que va a la dreta puja a la Tossa Pelada, la taronja que seguim nosaltres i gira a l'esquerra, puja al Padró dels Quatre Batlles. Cap a l'esquerra doncs.
 |
| Bifurcació. (Nota mental: la gent està molt malament de la vista, no? Heu vist fins on arriben les marques de les raquetes?! o.O) |
A partir d'aquí i fins quasi el Tossal de l'Estivella, ens trobem la part més dura del camí. Sortim de la zona boscosa i emprenem una continua pujada amb la pendent més pronunciada de la ruta.
 |
| Amunt Dvd! |
Com no, no falta el nostre inseparable, estimat i entranyable Pedraforca! (ell seria el capità, sens dubte!) :-)
 |
| Panoràmica de l'entorn |
Al cap d'uns 15 minuts de suar una mica la cansalada arribem a la base del Tossal de l'Estivella, que ens queda al N. Descendim uns 500m direcció E i trobem la cafeteria Estivella al Prat de l'Orri.
 |
| Punt més alt de la jornada. |
Tal i com ja haviem previst quan hem començat a caminar, avui no ens donarà temps a fer cap cim, ni el Tossal d'Estivella ni el Padró dels Quatre Batlles; l'important és haver-nos iniciat en aquest esport i confirmar que repetirem. Ja tenim dues cites pendents!
La panxa comença a fer rau-rau.
Ens dirigim a l'interior de la Cafeteria Estivella, on ens trobem una llar de foc al centre del local que fa fa que l'espai sigui encara més acollidor. El vent s'ha aixecat just pocs minuts abans d'arribar al local i ara refresca una mica, així que dóna bo trobar-se una foguereta.
Que bé s'hi està aquí dins!
 |
| Montem la paradeta (Atenció amb el detall del casc del nen que tenim darrere... hem dit oi que és Carnaval? Ja no diem amb la que beu vi a galet! Ja se sap... Per Carnaval tot s'hi val! XD) |
Els entrepans... un parell de cervesetes... i patates i olives! Clàssic entre clàssics vermuters!
Un cop hem dinat preguntem a un monitor d'esquí si per tornar al pàrquing no queda altra que desfer el camí traçat. El xicot ens informa que molt millor si anem per la pista vermella que surt de la mateixa cafeteria i que resulta a morir al pàrquing on tenim el cotxe.
Mentre caminem per la vora de la pista cap problema. Així que, així ho farem!
Ens calcem bé les raquetes, ens posem les jaquetes i agafem els pals. Abans però...
 |
| Foto de comiat! |
Baixem doncs per la pista vermella de La Rasa Paulet.
El fet de poder anar per la mateixa pista i veure de tant en tant els esquiadors baixant amb més o menys estil ens fan venir unes ganes tremendíssimes de ficar-nos uns esquís i poder lliscar per la neu... aisss, quines ganes! (Nota mental 2: La propera potser pujarem amb raquetes i baixarem amb els palillos!)
 |
| Aquí la teniu, esquiant com Alberto Tomba! |
 |
| Aquí el teniu, lliscant sobre la neu com Evgeny Plushenko! |
Arribem a una bifurcació de la pista i nosaltres seguim pel camí que està barrat als esquiadors ja que hi ha unes quantes clapes sense neu.
Per moments, comencem a divisar el pàrquing.
S'acosta el final de la ruta. Estem gaudint com camells. La baixada ha sigut ràpida i divertida. I per què no ho havíem provat abans això de les raquetes? Mai és tard!
 |
| Eo Dvd! Aquí! Aquiií!! |
 |
| Peus de plàstic |
Tornem al centre d'operacions a fer-nos una bona dutxa, que ens la mereixem.
Quan estem baixant de Port del Comte amb el cotxe fem una ullada a la nostra esquerra i veiem una estampa que a la pujada a causa de la boira no hem pogut apreciar. Es tracta d'un dels nostres propers objectius del qual ja tenim mapa i ruta preparada i que en anteriors pujades, per exemple quan vam fer la Gallina Pelada, ja vam divisar i marcar com un dels propers reptes.
 |
| Serra de Busa |
La conclusió que treiem d'aquesta experiència és que per ser la primera vegada, ha estat fenomenal, tant per l'estat de les pistes i les vistes que hem tingut al Cadí-Moixeró (una serra, que no sabem perquè però de la qual n'estem enamoradíssims) com per tractar-se d'un recorregut senzill i no massa exigent apte per a tothom.
Us animeu a que ho proveu.
Nosaltres, repetirem segur!
Fins la propera patateros i oliveres!
MNK & DVD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada