Bon dia patateros i oliveres!
Tal i com vam comentar en la primera entrada, intentarem penjar poc a poc les excursions que hem estat fent aquests darrers anys; com que disposem de material fotogràfic i la memòria encara rutlla (¬¬'), mirarem de fer-ho de la millor manera possible, fidels a la descripció del recorregut i les sensacions que vam viure.
El cap de setmana abans de marxar cap al Camino de Santiago, animats i empesos per les ganes i l'emoció del viatge, vam carregar les motxilles i vam decidir fer una ruta de dos dies pel P.N. del Garraf i el P.N. del Foix
El primer dia vam sortir pels voltants de Sitges i el massís del Garraf i l'endemà vam continuar pel pantà de Foix i Castellet; en total uns 37 kms pels voltants de casa que ens ajudaran a conèixer més i millor la història de la zona.
Som-hi, a caminar!
1.9.12 SITGES I EL MASSÍS DEL GARRAF
Ruta circular d'uns 18 kms que comença i acaba a Sitges i que ens portarà a l'Ermita de la Trinitat, la cimentera de Vallcarca i el Mas Maiol. El desnivell no és gaire pronunciat, pujarem fins a uns 270m sobre el nivell del mar i, la major part del mateix, el superarem a l'inici de la ruta. La sortida d'avui doncs no representa cap dificultat en quant a nivell.
Sortim de Vilanova i la Geltrú sobre les 11 del matí i al cap de 15 minutets ja deixem el cotxe aparcat davant de l'hotel Melia Sitges, on se celebra cada any el Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya.
Baixem a la carretera de les costes i entrem a la urbanització La Llevantina; arribats a aquest punt, hem de picar amunt, seguint sempre les marques vermelles i blanques del GR. A la cruïlla dels carrers Corral d'en Falç i Roc Florit trobem amagada una escala, que ens estalvia bastant camí entre xalets i que ens porta fins el carrer Trinitat. Hem de seguir pujant, pujant fins que arribem a una balconada amb excel·lents vistes sobre Sitges.
 |
| Sitges des del balcó de Trinitat. Farà un dia ben maco per caminar! |
Darrere nostre, a l'esquerra, veiem les marques del GR. Seguint-les fem una curta però intensa ascensió fins coronar un petit collet; el sender es segueix molt bé i continuem per ell fins arribar a una ampla pista que agafem cap a la dreta.
 |
| Autofotooo! (El repetidor al fons... i el mediterrani sencer!) |
Una mica abans d'arribar al repetidor, si ens donem la volta trobem una de les injustícies més grans del nostre territori...
 |
| El p*** peatge del Garraf! (6.42€!!!!) |
Passem per la dreta del repetidor i en una petita baixada arribem a un indret poc conegut del Garraf, l'ermita de la Trinitat, una antiga capella marinera (de finals del segle XVII) exemple característic de la tipologia dels santuaris marians de la costa catalana que constitueix un fantàstic mirador sobre la costa del Garraf. El paisatge és espectacular, tot envoltat del verd de la vegetació i el blau del mar.
En aquest lloc hi han graelles i una font; és un lloc ideal per fer-hi una petita lifara, prenem nota!
 |
| Ermita de la Trinitat, una molt grata sorpresa del camí. |
 |
| El porxo gaudinià d'aquesta joia del Garraf. |
 |
| Pepe Gotera i Otilio al poder! |
La capella obre el quart diumenge de cada mes. Les vistes al Mediterrani des d'aquí són magnífiques. Aprofitem l'avinentesa per prendre'ns les nostres patates i olives! ; )
 |
| Moments abans de fer el vermutet en aquest lloc privilegiat. |
Després de prendre el vermut, sortim de l'esquerra de la plaça de l'ermita, per unes escales que ens porten a una pèrgola, abans d'arribar a aquesta però, agafem un corriol ple de ziga-zagues (zigazaga!zigazaga!zigazaga!) molt boscós i que ens durà en una constant baixada fins a la cimentera i a la ex-colònia de treballadors de Vallcarca. No hi ha pèrdua, en cap moment perdem de vista Uniland i la C-32.
 |
| Antiga colònia de Vallcarca, a tocar de la cimentera. |
 |
| Ull amb la canalla!! ; ) |
Algunes curiositats: la fàbrica de ciment fou inaugurada el 1903 i al seu voltant es va crear una important colònia industrial: Vallcarca. A la colònia hi vivien els treballadors de les instal·lacions industrials i portuàries i de l'estació de RENFE que, llavors, era l'únic mitjà de comunicació de la gent que hi vivia.
El principal problema que existia a la colònia era la contaminació: un permanent núvol dens que deixava arreu una persistent capa blanquinosa. A la segona meitat del segle passat molts joves de la colònia de Vallcarca van negar-se a treballar en les condicions de semiesclavatge i contaminació que havien acceptat les generacions precedents. Abandonant el domicili patern, propietat de la fàbrica, els joves s'havien d'amagar per anar a treballar a Sitges.
 |
| Les cases del obrers |
Estem al camí de Mas Maiol. La zona està bastant degradada, amb restes de fàbriques i edificis antics (la Mònica gaudeix molt, li encanten aquests llocs "fantasmes" que formen part d'una història recent gairebé oblidada). No deixant mai la pista principal que estem seguint, arribem a una zona més boscosa, però no dura gaire temps; trobem una zona amb nombrosos hortets particulars i quan arribem als camps de vinya, la cosa comença a pujar.
Ha sortit el sol fa una estoneta i pica amb força. Portem 3 hores i mitja caminant. Aviam si trobem un bon lloc per poder menjar-nos l'entrepà.
El camí s'enfila cada cop més fins que arribem a Mas Quadrell, masia de grans dimensions, enlairada al cim d'un turó que domina el paisatge de la rodalia i que és una construcció molt representativa de la masia agrícola del massís.
Un quilometret més enllà arribem a una pista bastant més ampla i adaptada a vehicles, estem al camí de la Fita, on girem a la dreta i trobem Mas Maiol. L'estat general de conservació del conjunt arquitectònic és força dolent, llevat d'alguns sectors que han estat rehabilitats. Aquesta part és utilitzada per una societat de caçadors de Sitges.
 |
| Mas Maiol, ens hi apropem? |
Decidim donar un cop d'ull a la masia dels caçadors (una cabra i unes quantes gallines que trobem a la porta no ens deixen passar fins que no arriba l'amo i les fa fora! XD). Li demanem si podem seure i menjar-nos l'entrepà que portem (la veritat s'agrairia una mica d'ombra!). Ens conviden a fer-ho i amb totes les amabilitats ens ofereixen tot el que podríem necessitar: gots, ganivets, tovallons, cervesa fresca i un agradable olor a brasa que enamora.
Mengem i descansem una mica mentre fem petar la xerrada amb els caçadors. Tots dos coincidim amb la idea d'organitzar una nova sortida amb amics per fer un bon esmorzar de cullera en aquest mas que tan bona sensació ens ha deixat.
Sortim doncs amb la panxa plena i agafem el camí de la Fita direcció Sitges. Aquest camí ja ens hi portaria a ciutat, però no a la urbanització La Llevantina, així doncs, quan portem cosa d'un quilòmetre i mig de pista molt ampla agafem una bifurcació a la esquerra que seguirem sempre sense fer cas a cap desviació.
 |
| Sitges afternoon! |
Des del balcó de la Trinitat, desfem el camí que hem fet al matí, travessem tota la urbanització la Llevantina, sempre en baixada, i arribem sense cap més problema on tenim el cotxe aparcat. El sol durant les darreres hores ha picat amb força. En ment una bona dutxa i una cerveseta ben fresca!
Quan travessàvem la urbanització, un cartell ens va cridar simpàticament l'atenció:
 |
Molts besets per tots i fins la propera!
DVD & MNK
(Utililitzada la guia "El Garraf i la marina penedesenca" de Juan Carlos Borrego, de Editorial Piolet com a guia base a l'hora de seguir la ruta citada)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada