La Gallina Pelada; Serra d'Ensija

Bon dia a tothom!!

Ja tenim aquí una nova entrada del Camins de patates i olives! 

En aquesta ocasió ens desplaçarem fins la Serra d'Ensija, una gran desconeguda a l'ombra d'un històric mil vegades fotografiat com el Pedraforca (avui no serà menys!) i veïna de la Serralada del Cadí- Moixeró.

Estem a finals de maig. La nostra intenció des de feia un temps era coronar el Puigmal, però el fet que aquest hivern i primavera hagi nevat com feia anys que no ho feia, fa que tot el que és el Circ de Núria estigui de neu fins les orelles. Així que, canvi de plans, canvi de mapa i cap a la Gallina Pelada! Tenim per davant un cim de 2.322m! :)

En cap moment ens imaginàvem el que ens trobaríem a pocs metres del cim...



31.5.2013  LA GALLINA PELADA (SERRA D'ENSIJA)



Sortim de Vilanova i la Geltrú ben d'hora ben d'hora, com deia aquell, i enfilem per la C-37 fins Manresa on agafem la C-16 direcció Puigcerdà.

Passada la central tèrmica de Cercs trobem el trencall a mà esquerra de la BV-4025 que ens porta a Sant Corneli (recomanacions a Sant Corneli i rodalies: el Museu de les mines i el Restaurant Santa Bàrbara, on, a preu fix, menges i repeteixes tant com puguis, menjar casolà de qualitat... amb home orquestra i rifa de botifarres inclosa!).

Passat Sant Corneli i Fígols (el poble següent) i després d'uns 5 kms de bona carretera, arribem al Coll de Fumanya, aquí hem d'agafar el trencall a mà dreta per una carretereta en pitjors condicions que va direcció Vallcebre, abans d'arribar a aquest poblet al peu del Pedraforca tornem a canviar de carretera, trencall a l'esquerra i 6-7 kms fins la  Font Freda, que és on nosaltres comencem a caminar; deixem el cotxe a peu de carretera.

Si haguéssim seguit uns quilòmetres més, hauriem arribat a la Pleta de la Vila, un lloc amb taules i zona d'aparcament molt més còmoda però més lluny del nostre objectiu; la pallissa de cotxe ja era importat. 

Ruta d'uns 10 quiòmetres no circular. Al veure que no acompanyava gaire el temps, iniciem i acabem a la Font Freda. Hi ha la opció de fer la ruta circular acabant-la pel barranc de les Llobateres.

Inici de ruta.... Ooois, què bonic i què ben presentat!

Just on deixem el cotxe comença la pujada a la Gallina Pelada (bé, la Gallina Pelada i altres pics, com per exemple la Roca Blanca o la Creu de Ferro dels que prenem nota). El camí està molt ben senyalitzat en tot moment, amb marques blanques i grogues i fites en punts clau.

Pujades les escaletes de la foto anterior arribem a la Font Freda, una petita clariana on hi ha la citada font (és clar), i un parell de llocs per fer carn a la brasa (mmmm! carn de corder...què bona! Va... també en prenem nota... Camins de Carn a la brasa?... O.o Ho rumiarem!).

Des d'aquí agafem el camí que puja a la nostra esquerra.

Queda clar el camí a seguir, oi?

Sí. Queda molt clar.

La ruta comença amb una bona pujadeta direcció W durant aproximadament uns 500m  fins que arribem al torrent de la Font d'Ensija, és llavors quan canviem de direcció, ara S, i anem pujant paral·lels al torrent un bon tros. El creuarem un parell de vegades sense cap problema per que la circulació d'aigua, tot i el desgel, és escassa.

Hem arribat al torrent desbocat!

Anem pujant sense complicacions i és quan ens girem que veiem a qui ens acompanyarà avui durant tota la ruta, i com a tal, sortirà en mooooltes fotos d'aquesta entrada; l'imponent Pedraforca!

A primera hora, el Pedraforca entre núvols.

A segona hora, el Pedraforca disfressat de volcà enfurismat!

El Pedraforca és impressionant, té quelcom que hipnotitza; no és la primera vegada que surt en el nostre blog i segur que no serà la darrera! Tenim moltes ganes un dia d'aquests de poder-vos explicar la pujada a l'enforcadura i la temuda i famosa baixada per la tartera interminable! A veure si ens animem aviat! (ni cal dir-ho, si algú dels que llegiu l'entrada, l'heu fet, agrairem els vostres comentaris i opinions!).

Abandonem la vora del torrent i encarem el tros potser amb més pendent del camí per arribar a la Planella Petita. Petites ziga-zagues abans d'arribar a la meta volant de la ruta d'avui!

"Purito" Rodríguez arribant a la meta volant!

El volcà Pedraforca des de la Planella Petita.

Desconeixem el significat de les banderoles tibetanes al bell mig de la muntanya o si calia fer-hi algun tipus de ritual al passar-hi, però bé, deixarem volar la imaginació! (com tantes i tantes vegades! ;p).

Passem la Planella Petita i direcció SE encarem una nova forta pujada entre pins per arribar a la Planella Gran. A mig camí ens trobem una amiga que ens acompanyarà fins el cim... més avall de l'esperat, tot sigui dit!

La nova companya de viatge. Neu.

La Planella Gran.

La Planella Gran és un molt bon lloc per fer unes quantes fotos abans d'encarar la darrera pujada i arribar al Pla Gran (noms tots molt lògics per aquesta zona... els haurà posat un massalcoretjà? ;D -veure entrada del 06/08/13-).

Autofoto pedraforquera!

Pathfinder! El guía del desfiladero! Ell ens mostrarà el camí.

En el moment que deixem la Planella Gran i comencen a ser substituïts els pins per la neu, ens donem compte que la cosa no serà tant senzilla com pensàvem. El camí es comença a confondre entre la neu.

Darrera imatge del Pedraforca abans de fer cim! És espectacular!

"Jefe! Un moment que només he fet 189 fotos al Pedraforca!"

Autofoto nevada (31 de maig, no ho oblideu!)

Amunt!

Arribem a la Plana Gran, una plana que, com el seu nom indica, és molt gran i on hi conflueixen diversos camins. Nosaltres ens dirigim direcció SW, primer cap al refugi Delgado Úbeda, pertanyent a la FEEC, i després cap al cim de la Gallina Pelada.

La Plana Gran.

Encreuament de camins.

El tema climàtic es comença a complicar. Els núvols comencem a tapar seriosament el Pedraforca i la serra del Cadí-Moixeró. No és preocupant de moment, però a la muntanya cal estar sempre a l'aguait. 

Allà tenim el Refugi. Ja queda menys!

Poc abans d'arribar al refugi, el moment de dubte ens assalta. Sembla que comença a nevar i el Pedraforca ha desaparegut de la nostra vista. Uns núvols lletjos lletjos ho comencen a ocupar tot i la cosa, sincerament, no pinta gaire bé.

Què fem? No es veu a ningú pels voltants... de fet, no hem trobat ningú en tot el camí... Seguim? (el camí a seguir no està gaire clar...). Tornem al cotxe? (el camí ens el coneixem i no està tant nevat com el que ens resta fins fer el cim). Ens esperem al refugi que calmi una mica el tema? (tot i que està tancat i ens haurem d'esperar a la porta). Cantem? (diuen que qui canta els seus mals espanta)... 

Què fem? Què fem?

...primer de tot, ens fem una autofoto!

Un cop ens hem fet la foto i quan ja tenim gairebé decidit tornar enrere... ens mirem amb calma els núvols, la direcció del vent, alguns punts blaus al cel que indiquen que els núvols trenquen i decidim tirar amunt. Estem a tan sols 1,5km del cim!

Tot just comencem a caminar veiem un grup d'unes quatre o cinc persones per darrera del refugi que estan pujant a la Gallina! Això ens anima, sabent que ja no estem sols, fem via més animats encara!

Passem pel costat del Refugi i encarem la darrera pujada fins al cim, veient sempre els altres senderistes que van davant nostre.

Heu vist quin cel més negre sobre la Gallina? 

Doncs no va i al final es posa a nevar? Però si estem a juny!!

"Seran quatre floquets de res!" 

Sí...els c*****s!! 

Sembla que empitjora. Ei! Però amb alegria! Molta alegria! (sobretot perquè de sobte tornem a veure les serres de N, on ja no hi neva). Seguim amunt! La situació és tan fascinant que ens fem un tip de riure mentre pugem.

Lo que era neu a la vessant N, es transforma en aigua a la cara S.

I així, rient rient, arribem al cim de la Gallina Pelada (2.322m); el cim més alt que hem fet fins al moment. Aquells que coneixeu la sensació de fer cim, segur que ens enteneu. Pels que som uns enamorats de la muntanya, fer cim és una sensació indescriptible, així que si a més, és la nostra fita més alta... imagineu! Ens envaeix aquella sensació de satisfacció i sobretot de ganes de més!  :)

I a sobre, en el moment d'arribar, ara si que sí, la cosa s'aclareix de veritat i ens regala unes vistes que no tenim paraules!

Gallina Pelada (2322m)

Les vistes des d'aquí, magnífiques!

El Pedraforca resguardat per la Serra del Cadí.

Observant la Serra de Busa... proper objectiu patatero?

Déu n'hi do si en queda encara de neu!

Un petó per l'home de les neus!

Ens estem una bona estona al cim fent fotos i més fotos, xerrant amb el grup d'excursionistes de Mataró que ens expliquen la ruta que han fet ells (per l'altre costat de muntanya); intercanviem experiències i ens mirem la Serra de Busa, molt propera a on estem, i de la qual n'hem sentit a parlar i molt bé; es converteix en un dels nostres objectius de cara a la temporada de tardor 2013. 

Sembla que portem barretina noi!

Comencem a baixar amb l'alegria de la feina ben feta com podeu veure en la foto anterior...

Les marques de PR creixent entre la neu!

El Refugi, i en primer terme la Font d'Ensija.

Desfem el camí i tornem a passar pel refugi; el Pla Gran i encarem la baixada cap a les Planelles Gran i Petita; ara es veu el sol entre els núvols, i fins i tot fa calor! El temps és realment canviant per aquestes contrades; o almenys aquest dia.

Darrera estampa del Pedraforca.

Ens aturem a la Planella Petita a fer un mos que la panxa comença a fer soroll i les emocions del dia cal parlar-les amb calma mentre gaudim del vermut més blocaire.

Patates i olives!

Després de deixar descansar una mica les cames ja enfilem la baixada pel Torrent de la Font d'Ensija i arribem a la Font Freda, ja a tocar del cotxe. 

La Font Freda.

En definitiva, una molt bona sortida on ha hi ha hagut de tot, fins i tot neu! 

No ens l'esperàvem, la veritat i, tot i que hem estat a punt de retirar-nos, l'experiència ha valgut la pena! Apart, la neu ha certificat la mort de les botes de muntanya del David... han quedat destrossades i ja no tornaran a sortir en aquest blog (bé... ni en aquest ni per enlloc!) :_( ... uns segons de silenci per elles... quina de kms us emporteu, valentes! 

Recomanem pujar la Gallina Pelada, una gran desconeguda, però tranquil·la i molt gratificant sortida.

Ens veiem a la propera entrada, on publicarem la pujada a un clàssic entre els clàssics! Ho endevineu? ;) 

Fins aviat patateros i oliveres!

DVD & MNK