Heu anat a parar aquí:

dijous, 12 de juny del 2014

Sant Miquel del Fai i Cingles de Bertí

Bon dia patateros i oliveres!

Aquí estem de nou, en una ruta que vam fer just abans d'encarar el Puigsacalm pensant que ens podria servir d'entrenament per afrontar el mític cim. 

En aquesta ocasió no farem cap cim ni pujarem serralades, es tracta més aviat d'una ruta per ficar en forma els peus i les cames i de pas poder gaudir d'unes boniques panoràmiques.

Pujarem a un dels racons més bonics de Catalunya, Sant Miquel del Fai, caminarem pels Cingles de Bertí, anirem a la Taula de Pedra, amb unes magnífiques vistes al Montseny i la Vall del Congost, i ens aventurarem pel planeta vermell.

El Vallès Oriental, apart del Montseny, és un gran desconegut pels caminants. Tothom té el concepte que Vallès és niu de carreteres, autopistes, indústries i gent, molta gent.

Com diu Pere Quart al seu "Corrandes d'Exili" del 1947:


"En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra
quatre pins un bosc espès
cinc quarteres massa terra.
Com el Vallès no hi ha res."


Anem a veure doncs què ens depara el Vallès Oriental!

Agafeu-vos forts al ratolí que comencem! 


22.9.2013 SANT MIQUEL DEL FAI I CINGLES DE BERTÍ

Sortim de Vilanova i la Geltrú no tant d'hora com habitualment perquè l'inici de ruta es troba bastant a prop de Barcelona i el dissabte abans hem estat ajudant uns bons amics en l'organització del Raid del Mediterrani i estem una mica cansats.

AP-7 fins passat Mollet del Vallés. Agafem la C-59 direcció Sant Feliu de Codines i just a l'entrada del poble, desviament a la dreta per una carretera sinuosa que ens portarà fins a Riells del Fai. Busquem per aquesta mateixa carretera l'església i aparquem molt a prop, just al costat d'un restaurant. Des d'aquí iniciem la ruta d'avui.









Com podeu comprovar, els dos primers quilòmetres de la ruta, per un error en el dispositiu d'emmagatzematge de dades (fallo a l'Endomondo, vamos), no estan ben representats als mapes. Deixeu-nos insistir en el fet que nosaltres no pretenem ser un bloc de referència a seguir fil per randa per organitzar excursions; els blocs personals els heu d'agafar com a tal, un lloc on es narren les peripècies i aventures que sorgeixen quan sortim a caminar i que volem compartir amb vosaltres. No es pretén altra cosa que deixar per escrit i de manera gràfica constància d'allò que tan sovint tenim a tocar i que sent, moltes vegades desconegut, provoca en cadascú diferents reaccions i sensacions. Pot ser (i de fet, ens encantaria) que en tragueu idees per organitzar les vostres sortides però recordeu que cal sempre portar un mapa de la zona on aneu i sobretot programar bé les sortides i cercar informació del temps, de la zona i d'altres que pugueu menester .

Avui: Ruta circular de gairebé 23 quilòmetres. No hi ha pujades exagerades ni zones on s'ha de grimpar. Mitja ruta és de pujada, l'altra de baixada. La dificultat ens la trobem en la calor, ja que no hi han moltes zones d'ombra i la llargària de la ruta és considerable. 

Sortim doncs del cantó de l'església i només emprendre ja ens trobem un detall que ens crida l'atenció...



Reminiscències del passat.


Una cabina de telèfon! Sí nois. Feia molt de temps que no en vèiem una. I sembla que està en ple funcionament! I una bústia al cantó!! Ostres! Estem a 1983? Hem fet un viatge en el temps? 

Bé, deixem-nos d'enyorances d'EGB ( T_T ) i anem pel què estem... Trobem uns pals indicadors que ens marquen el camí a seguir per anar a Sant Miquel del Fai. 

Seguim una pista direcció N-NW perfectament condicionada per a les diverses masies que es troben a mà esquerra.

També a mà esquerra ens trobem el Cagarro del Diable.Com ho llegiu! Potser és el topònim més explícit i curiós que ens hem trobat mai. XD



Allà el teniu, al centre de la imatge, el Cagarro del diable!


Passem la Font de la Pineda, una zona d'esbarjo i poc després agafem un trencall a mà dreta que ens ha de dur en una continua pujada fins Sant Miquel del Fai. Passem de pista a terra i de terra a empedrat conforme ens apropem al monestir.



Som-hi!


Anem guanyant altura i les vistes de la Vall del Tenes i les Cingles de la Pineda se'ns obren precioses. 



La vall del Tenes. Maca perquè sí!



Estem a tocar del monestir i de l'església de Sant Miquel. El camí es transforma en escala. Com més ens acostem al monestir, més còmoda és la pujada.



Sant Miquel del Fai: Monestir i cascada


És molt maca i molt turística aquesta zona. Hi ha moltíssima gent. Es poden visitar el mateix monestir, l'ermita de Sant Martí, el museu, la Cova de les Tosques, la cova de Sant Miquel... És un lloc recomanat per anar amb canalla i a fe que n'hi ha! Hi ha un ambient molt maco, festiu, i els crits de la canalla que sentim per tot arreu donen alegria mentre acabem d'arribar a l'entrada del complex.

Nosaltres no tenim temps de fer la visita, ja que es requereix almenys un matí per poder veure-ho tot amb tranquil·litat. En una propera ocasió ja ens hi acostarem i dinarem de pic-nic en les zones habilitades a l'efecte. 



Mapa de la zona fet amb Autocad_2014 ;-)


Hem de seguir via. I per fer-ho ens desplacem al pàrquing que hi ha a la part alta. Allà hem de buscar les marques de GR per seguir el nostre camí, en aquest cas cap a l'església romànica de Sant Pere de Bertí.

Trobem les marques força amagades després d'una bona estona buscant-les. Aquest tram direcció S-SE està una mica abandonat i la malesa tapa en ocasions la senda a seguir.



Com ho havíem de trobar amagat enmig de la malesa?


A mesura que el camí va pujant (molt suaument) la cosa es va clarificant. Les vistes a la vall del Tenes són magnífiques!

Arribem al mirador de les Costes d'en Batlles des d'on tenim unes bones vistes a Riells del Fai, al Vallés Oriental i a les serralades de la Marina i el Montnegre-Corredor (i al nostre cotxe! El veiem allà aparcat! Tot OK! no cal baixar corrents... ^_^).



El Vallés Oriental als nostres peus.


Canviem de direcció, ara E-NE amb el Turó de les Onze Hores acompanyant-nos durant un bon trajecte.


Turó de les Onze Hores o Castell d'en Bes.


El camí està ara força ben marcat. La vegetació és baixa en aquest tram i el sol pica de valent.



Patateros i oliveres! Per aquí!!!!


Seguim així durant aproximadament quatre quilòmetres i poc abans d'arribar a Sant Pere de Bertí entrem en una zona boscosa, la baga de Fontguineu, on recuperem ombres i fresques sensacions oblidades durant el trajecte anterior. Quina calor! 


Ooooh! Què bucòlic!  Estimada ombra!! : )
El Servei de Manteniment Integral d'Obres Públiques, Ponts i Camins de la
Conselleria de Territori i Sostenibilitat en tasques de rehabilitació d'una fita.


Sortim del bosc i arribem a Sant Pere de Bertí. Aquí farem una parada per dinar.



Arribats a Cal Magre (foto dedicada al nostre testimoni Ruben Jové, rei del magre)
Sant Pere de Bertí. 13:08 PM. Clavat tu!


Donem una volta per inspeccionar el terreny. Fem unes quantes fotos i seiem a dinar. Avui no tenim entrepà :-(... Tenim amanida de pasta! (i porta olives) :-). D'acompanyament unes patates i uns plàtans de postres. Boníssim i perfecte per carregar les piles! 



És l'hora d'agafar forces.
Ep noi! Coi!! Què ens hem aixecat amb dos peus esquerres avui??! XD


En acabar de dinar i després de descansar uns minuts agafem l'àmplia pista direcció Aiguafreda durant aproximadament un quilòmetre (seguim al GR). Ens dirigim a la Taula de Pedra, un mirador del Montseny.

Però abans, i amb energies renovades en acabat de dinar, una mica d'entrenament!




Aquí tenim Son Goku entrenant pel Campionat d'Arts Marcials!

I així queda el paisatge català després de passar per aquí el nostre heroi! Maco oi?


Durant el recorregut ens anem trobant fletxes del Camí de Sant Jaume i ens venen records de quan el vam fer amb l'Equipo. I és que n'hi ha tantes per recordar i per explicar ocorregudes per terres gallegues! Esperem que algun dir puguem organitzar tota la paperassa i fotografies que tenim d'aquells fantàstics dies i us ho expliquem en aquest bloc. Farà falta una mica de temps però...tot arribarà. :-)



Una taula de pedra. La Taula de Pedra.


Arribem a la Taula de Pedra després d'agafar un trencall a la dreta del GR i per tant abandonem la pista que seguíem des de Sant Pere de Bertí. Som als Cingles de Bertí. Les vistes son amplíssimes.



El Montseny


Ens hi estem una estona gaudint del paisatge. El Montseny tot just davant. Ja hi hem anat, però aviat hi tornarem, segur. I 100 vegades més! ;-) 

Agafem ara direcció S seguint els Cingles. Tot arribar al Grau de Montmany i poc abans d'arribar al Puig Giró ens desviem direcció SW per buscar un PR que ens ha de portar al Coll de Can Tripeta.

Trobem el PR just després de l'única zona on s'ha de parar compte. Bé... tampoc és que sigui gran cosa... res de l'altre món, eh? :D



El Gran Canyó!!


Passem el Grand Canyó (ironia) i un cop agafem el PR no el deixem fins que ens trobem el cartell que estem al Coll de Can Tripeta (quin nom tant bonic, oi?).

De sobte, i per moments, sembla que arribem a Mart...



Planeta Vermell... amb Val Kilmer!


... on ens trobem senyals extraterrestres pintades en una paret...creiem que són de la civilització Kamaku... què n'opineu?



Oju! Peligru!


És en aquest punt que hem de parar atenció perquè a mà dreta hi ha un trencall que costa força de veure . Es troba totalment amagat entre la vegetació (sort del mapa que sempre portem a sobre!).



Aquí tenim la senda a seguir. Què? No la veieu? Costa oi? Al tantu doncs! (pels kamakus d'abans)


Seguim aquesta senda força carregada de pedres i punxes i branques durant uns quinze minuts fins que arribem a un camí més ben marcat que ens durà en continua i tranquil·la baixada fins a Riells del Fai. Ja està Rambo!



Ull amb els ulls! Sobretot si davant porteu una persona soltant branques a la babalà... ¬¬


Ha fet molta calor avui tot i que el darrer tram de baixada fins Riells ha estat el cel una mica enteranyinat. És per això que decidim fer una fresca cervesa al primer celleret que trobem. ;-)



Vinga que ja hi som! A refrescar-nos una mica! (seguint la línia blanca...)


Segons un estudi realitzat per la Facultat de Medicina de Granada i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en què es van prendre dades d'un grup de joves als quals se'ls va oferir aigua o cervesa després de realitzar exercicis físics en condicions extremes, es va arribar a la conclusió que beure cervesa moderadament permet una bona rehidratació i una ràpida recuperació del metabolisme.

Ei! Ho diu el CSIC! ;-)

Lo dit. En acabar la cerveseta, agafem el cotxe i tornem a casa.

Ha sigut una ruta per enfortir les cames de cara a pujar el Puigsacalm. Creiem que ho hem aconseguit.

Apart d'això, les vistes han sigut magnífiques i quedem pendents de dues coses:

Fer una visita a Sant Miquel del Fai (si pot ser acompanyats dels nostres nebots, millor que millor!) i tornar al Montseny.

El que us podem assegurar és que la propera entrada serà d'una ruta que hem fet per una serra catalana catalana... la més catalana que tenim al país...és que més catalana no es pot ser, coi!

Però haureu d'esperar per poder llegir-la...

Ja se sap, lo bo es fa esperar diuen (el CSIC i la Facultat de Medicina de Granada també ho diuen, segur! ;-p).

Gràcies per llegir-nos i acompanyar-nos patateros i oliveres. Fins la propera!



MNK & DVD